CIUTAT X: TERROR LETAL: CAPÍTOL 1: UNA MORT CERTERA

Un tret ressona en mig de la foscor. El cel nocturn es creuat per una bandada de rats penats atemorits. Mentres tant un broll carmesí acoloreix la verda gespa del parc. Amb una última ranera, el cor perforat, bombeja una ultima raja de sang cap
l’exterior. Després silenci.

CAPITOL 1: UNA MORT CERTERA

Ens trobem a la ciutat X aquesta és una ciutat on les coses es fan a la seva manera. Amb les seves pròpies regles. On la investigació criminal pren els seus propis camins. Una ciutat plena de misteris per resoldre. I aquest és el primer misteri del qual em faig càrrec. Em dic Joe Mag-gànaman i aquest és el meu primer dia com a inspector d'homicidis i soc l’inspector més jove de la comissaria.

Soc novell en tot aquest entramat d’assassinats i per si fos poc el meu equip em subestima i pensa que no estic preparat. Però amb qui collons estic parlant? Supose que amb mi mateix, va tranquil·litzat Joe tu fes el que t’han ensenyat i tot aniré be. La veritat es que una vegada em pose en acció em pose. Tinc la millor qualificació de l’acadèmia a més no es la primera vegada que que treballe amb cadàvers. De fet vaig ser de gran ajuda resolent alguns casos mentre feia les practiques reglamentaries. Però no he mentit al dir que soc novell i a més si li sumem que és el meu primer dirigint jo un equip d’investigació... Va tranquil i respira.

Ja se, començaré observant el meu voltant, així em relaxe i potser observe alguna cosa que estiga fora de lloc. Anem pas per pas, em trobe en parc situat al antic llindar del riu. Aquest riu ha estat desviat i ara per ací sols hi ha parcs, gespa, arbres... La gent sol vindre per ací per a passejar les seues mascotes, fer exercici, fer menjades romàntiques o simplement distraure’s. Per tant, que hi feia la nostra víctima? Eixa una de les preguntes que hem de respondre. A veure a veure, anotaré aquesta pregunta. Saber els motius pels quals es troba aquí la víctima, si era normal que vingués al riu, si ho feia a la mateixa hora i quins dies. Es un bon punt per on començar.

Però no ens accelerem, pausa. A poc a poc. Primer haurem de saber qui és la víctima. La meua mirada observa a uns quants curiosos observant l’escena del crim, podria algú d’ells ser el nostre assassí? Potser que hagués tornat per veure com treballem? No hi vec res estrany, una parella jove en xandall que pareix estaven corrents ( bé no se si són parella la veritat, no hauria de tindre prejudicis, deixem-ho en un xic i una xica joves els dos), un home amb tratge ( pareix empresari) que mira encuriosit mentre parla pel mòbil, un grup d’adolescents que es posen de puntelles per veure millor el crim... i un xic d’uns trenta i pocs, encaputxat. Pareix nerviós i no para de mirar cap aquí. Du unes ulleres i un nas ample. Pareix que s’ha adonat que l’estic mirant. Algú em crida, gire el coll per a veure qui vol alguna cosa de mi. Torne a mirar on estava el xic... i ja no hi ha
ningú. Merda, podria haver sigut l’assassí? Tranquil·litzat Joe se que vols fer-ho bé, no et poses paranoic. Potser no hi tingués res a veure amb el cas. Un cadàver i un munt de policies pot posar nerviós a molta gent.

Vec que és la forense, Sílvia crec que es deia, m'està fent senyes amb la ma. A prop d'ella veig a Alicole i a Quim que estan observant les seves respectives llibretes d'anotacions; mentre parlen entre ells en veu baixeta. Els dos tenen els seu respectius bolígrafs a les mans. Mentre m'acoste cap ells tres; Alicole alçà el cap i em veu.

- Vaja vaja, mira qui tenim ací.

- No pot ser, si és la llegenda del departament. - Digué Quim amb veu de sorpresa
mentre alçava la mirada.

La femenina veu d'Alicole continua.

- Mira'l tu l'inspector més jove del departament. El primer de la seva promoció.

Seguit per Quim.

- Tirador de primera, que faríem sense ell?

Vaja que irònics que estan avui. En fi paciència. Així i tot no puc contestar una mica
molest.

- Sí ja heu acabat de recitar la meva carrera; que tal si comencem a treballar?

Quim em contesta.

- Parla per tu jovenet, nosaltres fa hores que estem per ací.

Decidisc alçar les celles i deixar córrer el comentari i pregunte.

-Que heu esbrinat?

Alicole és qui em respon.

- Poca cosa els veïns escoltaren el tret però pensaren que era un coet,ja saps que en aquesta ciutat és habitual.

-Això significa que cap d'ells s'abocà a la finestra. I tenint en compte que pareix que
això es produí sobre les 5 de la matinada no hem trobat cap testimoni va estar difícil trobar-ne un. « continua Quim.»

-Hi ha alguna facultat per aquí prop?- pregunte jo

-Sí, però que hi te que vore això? «contesta Alicole mentre em mira i acte seguit
continua Quim.»

- Penses que ha sigut un universitari? No se en que et recolzes per a fer una afirmació així però tenim bases per a pensar que ha sigut un ajust de comptes per par d'una banda que...

Els interromp abans que se'n vaja o vagen per les rames.

- No, no res d'això ho dic per que podríeu anar a allí a preguntar. Algú podria saberalguna cosa.

-Universitaris? «insisteix Alicole.»

- Si les coses no han canviat molt de quan jo hi anava a la universitat hi ha estudiants agafen qualsevol excusa per a anar fer-se alguna copa. Aquí a prop hi ha un puf amb preus assequibles per a les butxaques de la majoria dels universitaris. Algun grup hi pot haver passat aquesta matinada. «responc jo.»

- Penses que els universitaris són uns golfos?

- No Quim no he dit això, dic que els estudiants solen sortir a des-estressar-se de quan en quan.

-Però si estem a dijous

- Alicole això és indiferent, si no recorde mal això no importava, els estudiants
estrangers també ixen així que...

- Però... «continua protestant Alicole.»

- És una ordre.

- D'acord inspector a les seves ordre. « diu Alicole arrastrant la paraula inspector mentre ella s'envà cap a la universitat.»

- Quim, que em pots dir de la víctima?

- La víctima es diu Verònica Gorz. «ho diu mentre mira el bloc de notes»

- El seu nom em sona

- I tant que t'ha de sonar, es l'advocada que du o duia, segons com es mire, els cas de les bandes

- Aquell cas en el qual un membre de la banda ha delatat a la resta? Aquesta es
l'advocada que representava a aquell membre?

- Mes que membre era un químic que subministrava substancies delicades. «fent
cometes amb els dits mentre diu delicades.»

-Vols dir...

-Substancies per a fer explosius, droga, fondre panys... tot allò que puga servir a una banda per als seus negocis en aquest cas a una de les bandes perilloses de la ciutats. «vaja ara fa comentes am els dit mentre diu negocis, serà una mania d'ell?»

- Es a dir, aquest químic havia delatat als membres de la organització criminal més perillosa de la ciutat i aquesta advocada l'estava representant?

- És un bon resum. De totes formes la vista estava datada per avui i encara no havien detés a ningú de la banda. Fins que no declarés hui no es podia detindre a ningú. Una dada més Alicole ha intentat posar-se en en contacte amb el químic i saps que?

- No l'ha localitzat?

-Just a la fusta. No hi ha ni rastre d'ell. I pensar que tota aquesta història per que
agafaren al químic amb les mans en la massa mentre subministrava substancia per a fer meta a quatre xavals que volien traficar a baixa escala i consum propi.

- Refrescam un poc la memòria. «quim em contesta mentre sospira.»

- A veure inspector, a banda de subministrar a l'organització perillosa feia els seus petits negocis amb els menors de la zona. I per a que no el tancaren a la presó i el feren pagar una multa milionària ha fet un tracte. Ell delatava a la banda perillosa i li retiraven els càrrecs. El departament de policia havia acceptat el tracte i hui al juí havia de delatar-los i després els detendrien als de la banda perillosa. «altra vegada les cometes amb la paraula negocis.»

- Deixa de dir-los banda perillosa. Són els Tigres del bosc, no?

- Vaja, eres més espavilat del que pareixes. Sí són ells. Pel que fa a la víctima no es la primera vegada que ha estat relacionada amb bandes ja havia defès a innocents que alguna que altra banda havia fet de cap de turc. Guanyava els casos i això va fer pujar la seva popularitat com l'escuma. No li faltaven enemics. De totes formes tenint en compte que també ha desaparegut el químic i la precisió del tret...

- No aventurem fets.

Decidisc dirigir-me capa Sílvia, la forense que està de gatzoneta, sense oblidar ordenarli a Quim que continue recopilant informació. Sílvia està envoltada s'alça i llença els guants al terra o al cub.

-Vaja pensava que 'havies oblidat de mi.

- No, no tranquil·la el que passa...

- No et preocupes jovenet eres nou a l'ofici. I no faces molt de cas a aquell parell. Els fot que un jovenet com tu estiga al càrrec de la investigació. Pensen que no estàs preparat.

- Suposava, però...

- No els faces cas, veritat que farien bona parella? «vaja quin canvi de conversa» Jo pense que els dos senten coses per l'altre però no s'atreveixen. L'altre dia mentre...

- Disculpa que et talle d'aquesta manera, però sobre el cos...

-Ai perdone cap, doncs la víctima ha mort d'un tret al cor, la veritat es que ha sigut un tret molt precís. Pareix fet per professionals.

- Com per exemple els de la Banda dels Tigres?

- Sí podria ser, però...

-No es bo aventurar hipòtesis massa prompte, no?

- Sí estic d'acord amb el que dius. Hi ha poca cosa més que contar. Encarà que... el cos està recobert però alguna mena de substancia. De totes formes fins que no faça l'autòpsia no sabre molt més.

- D'acord, si ja han fet les fotos i la recol·lecta de probes endugueu-se el cadàver quan pugueu.

- A les seves ordre inspector. Només ho tinga tot llest m'endure el cadàver i li faré
l'autòpsia. Aleshores ha desaparegut el químic. Potser no tinga res a veure però no vindria mal localitzar-lo i interrogar-lo

- Sí això... «vaja em truquen al mòbil» un moment que conteste... vaja vaja «dic mentre penje el telefon» han trobat al químic, millor dit, han trobat el seu cadàver.