Cent!

Cent!

Cent voltes he donat ja a la bossa! Primer em semblava impossible d'aconseguir, doncs jo era molt petit i pràcticament ni em bellugava. Però ja fa molt temps que vaig donar la meva primera volta i des de llavors he crescut molt dins la panxa de la mama.

M'agrada recordar aquell moment en què una guspira va encendre alguna cosa al meu interior i vaig notar que existia. Vaig notar una vibració iniciàtica i a partir de llavors tot es va omplir de sensacions. La pressió d'unes mans, les veus, els cants, els sorolls de la natura, els moviments... em van anar embolcallant. De vegades em sembla veure una mica de claror i el líquid que m'envolta es transforma en una aura puntejada per milers d'estels... és fantàstic. Totes aquestes sensacions m'han anat transformant i m'han convertit en un noi xafarder que recull tot el que li ve. Ho noto tot. El que passa a fora i el que passa a dins. Tot.

Quant deu fer que vaig notar la mama per primer cop? Molt temps, molt... quina emoció quan ho recordo.
He fet cent voltes! Celebraré aquest dia especial amb ella. Si ella canta com fa sovint, intentaré fer sorolls amb la boca i quan es vagi a banyar m'estaré quiet. I deixaré estar la corda tranquil·la; de vegades ella es mareja si m'embolico.

Ara potser és de nit. Fa estona que està estirada i recolzada del costat que més m'agrada... ens entenem molt bé ella i jo. Jo vull que es quedi a casa… quan va a treballar sovint es cansa i es posa de mal humor i jo vull que sempre estigui contenta i que rigui, que rigui molt. Ho sabrà que he fet Cent voltes...?

Jo necessito entrenament, moure els músculs i les articulacions, per això em bellugo sovint per aquí dins; moc els braços i les cames, dono voltes i jugo amb la corda. La mama, les primeres vegades que ho va notar es va emocionar. Me'n vaig donar compte per les seves vibracions. I feia sanglots.

L'altre dia va ser molt divertit, el papa estava amb l'orella posada a sobre la panxa escoltant, jo li vaig etzibar una puntada i ell va donar un bot. Era una broma, eh! Un estirabot! Que jo al papa me l'estimo molt, que ell sempre està fent petons i carantoines a la mama i la fa riure. Em sembla que quan un fa riure a l'altre és que se l'estima. Els tres vam riure molt. Potser ell també ho sap això de les Cent!

Segur que als dos els hi agradaria veure el raspallet que m'ha sortit al cap fa un temps. S'estovarien com el cotó fluix si em veiessin tan grassonet, tan negret i amb aquests quatre cabells.

Quan surti em vull fer gran aviat per ajudar a casa. Sé que em necessiten per anar a pasturar les cabres, pujar a les palmeres a collir cocos, anar amb la mama a vendre la llet al mercat...

Cent!