Cent nits de cop

Avui necessitaria fer-te una abrçada, cuca. Urgent..

Però ara sols desitjo que t'ho estiguis passant bé... que sent tu, no ho dubto!!

Sempre aprop*

Aquestes recerques del reflex d'un somni...
Ens voldríem engolir l'aire fins que ens fessin mal els pulmons, besar els espais infinits fins que no ens quedessin llavis, perdre'ns en cada sospir de vida...
Cent nits de cop!
Ostres, m'arriba molt fons, troços d'ànima petonejant les paraules...

Una abraçada!

preciós el poema....tot i que dubto de l'origen....jeje
"sento música, i la vull entre les mans"....brutal, Cèlia!!!!
A veure quan repetim,
i destrossem el temps,
i alguna herba,
i escrivim poemes de l'ahir,
o potser del demà,
sense oblidar l'avui!!!

(bé, ja m'has entès, no??)
ànims, somriures, vida, i plujes de colors!!!!
Salut i revolta!!!
Sílvia

poesia, breu poema de pura poesia... el món atrapat en les teves mans, cent nits de cops intensifiquen el desig, l'eternitat dorm sobre el llit dels somnis... perfecte!!!
un petó i una abraçada!

M'encanta el poema que tens a la biografia, i al ser la primera en llegir aquesta petita delicia no em pcu estar de comentar-te-la.
Petita, subtilment entregada a nomes una vegada si cal, pero que sigui eterna com cent vegades...
Molt tendre i amb bon ritme.

Felicitats!!!

Una abraçadassa,

m