Celebro la desaparició, la blanca mort

Un relat de: helena

Panic que m´envolti la teva absència,

el teu fatal silenci,

el comiat veritable,

com d´altres abans del teu,

i un buit de color blanc puríssim,

com un llac invisible, inevitable,



i el teu somriure blau,

desafiant, provocador,

inabastable, fluid com un riu,

escapolint-se destre, dins el mar obert,

destí de déus amagats,

fets d´aigua i de focs antics,


dolçament alliberats,

sota pedres mil.lenàries

que et faràn de tomba.


Ja no tinc por,

celebro la desaparició,

el comiat,

la blanca mort,

inesperada com un regal.




helena.











Comentaris

  • T'haig de confessar...[Ofensiu]
    bdjer | 20-03-2006

    ...que mirant noms d'autors m'ha fet gràcia entrar als teus relats per el simple fet que jo també em dic Helena.

    Però m'ha sorprés descobrir un gran talent, almenys pel que he llegit de moment ;)

    M'ha agradat especialment aquest perquè m'ha impactat el final i en general l'evolució que fa. Trobo que a mida que avança la poesia li vas donant més força a les paraules i així al significat en sí.

    Doncs res, que et seguiré llegint, una abraçada.

    Bdjer