Plaers de carrer

una llàstima què la ignorància ens fes perdre aquesr plaer. és un plaer llegir-te, et seguiré

que l' auténtica vida , es la que hi ha als carrers, i jo no en tinc cap mena de dubta.
Endavant!

i que més voldria jo que viure en un carrer daquests... on pintors, músics i artistes em fessin somriure com ho has aconseguit tu amb alguns dels teus relats i poemes.

si vaig començar a publicar el que escric va ser perquè primer vaig llegir-ne molts d'artistes, que podriem anomenar anònims, que s'hi van atrevir i t'he de dir que tu has siguts dels que he de destacar.

Has copsat a la perfecció aquells moments fugaços que es viuen mentre vas pel carrer, escoltant músics, observant persones, fixant-te en un rètol qualsevol.... i acabes deduïnt que totes aquestes petites coses formen part de la vida diària. Petits descobriments que s'esvaeixen tan bon punt els deixes enrera, però que et deixen l'agradable sensació de ser un bon escrutador de la vida.

Molt ben expressat. Un poema senzill, entenedor i les ideel del qual comparteixo totalment.... A mi també m'encanta anar observant-ho tot i fer-me la meva particular pel·licula!

Una abraçada!

Reconec algun d'aquests plaers petits, potser efímers i austers tal com tu els descrius, però importants, imprescindibles perquè ajuden a distingir la vida de la supervivència, perquè aporten esperances, il·lusions, somnis, desitjos, raigs de sol, somriures, carícies, sorpreses, batecs, per continuar tirant endavant, pas a pas.

" I sota la pluja se t'escapa el riure
quan veus tothom córrer, mentre tu camines"
Em reconec...

T'envio una abraçada per celebrar la coincidència que m'ha permès descobrir-te com autor,