mar i ona

Grises o blanques, les meves hores
Visc contemplant els teus horitzons

Vorejant, la teva pell (amb desig)
Se m'escoles humida entre les mans

El teu vaivé cura les ferides
Que la realitat deixa a la meva sorra

Que s'esquinça en miralls
Que sols miren al pasta
Que s'escapa per rellotges trencats que… corren, corren cruels

Voldria ser vell mariner
Dels teus confins, dels teus secrets

que sap deixar-se portar
que ja no tem la força… dels teus corrents!

Entre les ones del teu cor
s'enfonsa la voluntat dels meus sentits
sota el teu temporal de mel
s'ofega l'essència de la por

(sé que sóc)
Petit grumet d'aquest vaixell
que som els dos en aquest present
no fermaré cap rumb al timó
no buscaré sols els vents a favor
No negaré les meves pors
però sé que ja no vull tornar a port

No escriuré missatges de socors
en ampolles plenes de temors
No cercaré cap vela a l'horitzó
si viatja a la deriva aquest Amor

Sol a la nau
sense més casa que el MAR
visc esperant l'ONA
que em faci naufragar

Deixant-me dur al fons de tu
Vivint morint ofegat en tu
morint vivint ofegat de tu.