Catalunya

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

El meu cor té quatre barres
amb colors de sang i sol,
és la senyera d'un poble
que nega la seva mort.

Catalunya és casa meva,
és la patria del meu cor,
reafirmant la meva llengua
vull fer-ne un poema d'amor.

Catalunya m'acull tal com sóc,
No m'obliga a fer esterotips,
D'altres persones del món.

Catalunya es diversa,
De tot hi pots trobar,
El qui hi busca,
Segur que hi trobarà,
I més d'una sorpresa s'endura,
Perqué qui hagi anat a Catlunya,
Segur que hi tornarà.

Catalunya i els seus monuments,
De gran estil i precisió,
Dignes de la modernització,
Farán en la cara dels turistes,
Mil signes d'emoció.

La unitat popular,arrivara un dia
que eixira d´aquest reducte folcloric
i tots cantarem i ballarem amb joia
sota himnes d'oblit.

La terra que estimo és per a mi,
Com una part més del meu cor,
La seva terra i el seu sol,
Les tinc molt al fons del meu cor.

Parlo d'uns bells sentiments
vers a la terra que estimo
i unes profundes arrels
de tradicions i de símbols.

Sempre cantaré a la terra
que m'ha vist créixer amb orgull
de sentir-me catala,
fins al moll de l'esperit.

El meu cor té quatre barres
amb colors de sang i sol.
Catalunya per senyera!
Catalunya per nació!

Comentaris

  • No puc[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 27-07-2005

    dir res mès un cop bocabadat, per dir tu allò que jo penso, nomès visca catalunya lliure!!