Catalunya Zombie

Un relat de: Sergi G. Oset

Després de l'èxit de la consulta popular per la independència de Catalunya, el 13 de Setembre a la població d'Arenys, la il·lusió al territori es dispara, i d'altres poblacions preparen les seves consultes. La metxa s'escampa i aviat, tot el territori català viu amb alegria un sentiment de canvi. Es preparen manifestacions conjuntes i pacifiques a les principals ciutats de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona, però la repressió policíaca acaba sent brutal i al Passeig de Gracia de Barcelona es produeix una gran matança de població civil i dues illes de l'Eixample acaben devastades pel foc. Les morts es conten per milers.

Al territori espanyol, comencen a produir-se desenes de morts a causa de la grip A, l'economia segueix enfonsant-se, tanquen fabriques, es produeixen vagues i revoltes per tot l'estat. El Rei com a cap de les forces armades i el govern central, aquarteren tropes militars a Aragó, València i dins el territori català, amb l'excusa de prevenir disturbis i protegir la població civil.
A l'Octubre en un partit de lliga de futbol a València, l'expedició blaugrana és pràcticament linxada, moren 6 membres de l'expedició.

Novembre, es produeixen les primeres detencions de membres del govern català, primer de ERC, i desprès de CIU. El president Montilla es destituït per les seves continuades queixes. Dos grups d'elit militars assalten la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, el President es traslladat a presó a Salamanca, l'alcalde es donat per desaparegut en l'enfonsament de l'edifici de l'Ajuntament.
Es nomena un governador militar per a Catalunya, que depèn del govern central, el castell de Montjuïc torna a apuntar amb les seves armes cap la ciutat de Barcelona.
Són generalitzades les privacions, el tancament d'escoles, radio i televisió, el fred s'instal·la, i la grip A, segueix produint centenars de morts.
França tanca les seves fronteres pel Pirineu, deixen d'arribar vols i vaixells als ports catalans, s'estén el bloqueig per tot el territori.

Degut a la pressió Internacional, les queixes de la ONU i la pressió interna per la fallida econòmica, el cap de l'estat, se suïcida disparant-se un tret al cap.
El partit Popular accedeix al poder, sense eleccions, instal·la la llei marcial i si fins ara es reconeixia a Catalunya sota tutela militar per raons de pandèmia sanitària, ara titlla oficialment Catalunya de territori hostil i rebel a la sobirania espanyola. De retruc s'envien tropes al País Basc.

Al Desembre es comencen a sentir els primers rumors de camps d'internament a Catalunya i Illes Balears. Escriptors, músics, intel·lectuals i polítics, continuen desapareixent.
La ONU, la Unió Europea, i EE.UU, emeten queixes continues per aclarir que passa a Catalunya, però no hi fan res.
A Espanya la població es divideix entre la que gira els ulls i calla, i la que participa activament i amb alegria en la repressió o que simplement l'aprova amb entusiasme, les lleves de voluntaris, són continues.
Els ciutadans catalans tenen prohibides les connexions per Internet i radio. Petits partits polítics passen a la clandestinitat, i a les muntanyes s'organitzen grups de resistència, mal equipats i dispersos.

Gener, els camps d'empresonament son una realitat, milers de persones s'amunteguen en condicions inhumanes. La grip A, i la fam provoquen grans quantitats de morts. Comencen a brotar altres malalties que estaven sota control. A dins dels camps, però també a les ciutats i pobles, s'obliga a portar cosida a la roba una insígnia als que són considerats independentistes. El català es prohibeix en la vida pública i en les institucions que encara funcionen.

Personal mèdic de l'exercit experimenta vacunes amb malats de grip A, internats als camps. Aquestes proves, comencen a crear mutacions del cep de la grip. Diversos malalts experimenten atacs de ràbia, violència extrema i degeneració dels teixits musculars i cerebrals, abans de morir.

Febrer, diversos malats infecten personal sanitari per causa de mossegades. Una segona generació d'infectats pel cep mutant de la grip A, tornen de la mort, amb ànsia caníbal i amb hipersensibilitat a la llum diürna. Els infectats fugen dels camps d'internament propagant la plaga, primer per pobles, i arribant ràpidament a les ciutats.

Febrer, finals de mes, els satèl·lits espia francesos, posen en alerta els sistemes defensius del país, els caps nuclears apunten directament cap a Catalunya. S'aprova l'atac nuclear.

Pirineu català, un ós solitari, infectat pel nou cep es dirigeix creuant les muntanyes cap els territoris de la Catalunya Nord.

Comentaris

  • No ho crec pas[Ofensiu]

    Ben desenvolupat el relat i original. Tanmateix, res de res del que expliques passarà. Espanya és d'allò més empipadora i ens ha fet molt mal, però també és força patética. Jo, que m'ho miro des del Canadà, trobo que alguns li doneu massa rellevància a Espanya. I, ep, que no dic que no s'hagi de lluitar i tenir a ratlla Espanya, però recordeu que a nivell internacional no és res. El que cal és tenir això clar i perseverar per aconseguir els nostres drets. I ens hem de creure que els podem aconseguir i necessitem solidaritat entre nosaltres. Si tots els catalans volen un estat sobirà català, Espanya no podrà fer res -no al segle XXI.
    Shaudin

  • una mica d'angoixa, sisplau[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-10-2009

    ara no el facis públic obertament a la premsa, que encara ens agafarà a tots els ciutadans senzills un atac de pànic generalitzat, pensant que pot esdevenir tal com ho descrius, de fet, força posible.
    Orson Wells n'estaria orgullos del teu relat, has pensat llegir-lo per la radio?

    Felicitats Neville

    Ferran

  • Curiós relat, que ens transporta[Ofensiu]
    Romy Ros | 08-10-2009 | Valoració: 9

    a una Catalunya que ho ha perdut tot. EL final, m'agradat molt perquè al final l'ós solitari acabarà portant la grip A més enllà de les fronteres tancades...Però segueixo pensant que un petit referendum que és més que res una consulta popular no pot apropar-nos tanta desgràcia, no creus?