CAT 3G

Un relat de: sigbar
D'empeus enmig de coberta
amb catorze mariners,
cor curull, camisa oberta
el meu idoma pren pes.

Cara al vent i falç al puny
li han ensenyat ancestres:
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les lletres.

No és la força el nostre cant
són els ocells que refilen,
les gavines van volant
són els poetes que criden.

Per damunt dels nostres cants
aixequem nostra senyera,
mot a mot puja un país,
que la pàtria és un poema.

Comentaris

  • El nostre tresor...[Ofensiu]
    brins | 23-03-2011 | Valoració: 10

    Una nació i una llengua es poden defensar de moltes maneres, tu ho fas amb un dels recursos més bells, la poesia. Felicitats pel sentiment i la bellesa dels versos.

    Pilar

  • no m'agrada la poesia ... escrita[Ofensiu]


    Mai diré que m'ha agradat una poesia per bonica. El meu comentari no tindria gaire valor.
    És una mancança meva. Em llegeixo un poema com si fos prosa. Si em diu alguna cosa ho comento. Si no em diu res passo.

    A risc d'equivocar-me explicaré la impressió que n'he tret d'aquesta lectura: em sembla una defensa de la nostra llengua. I que no hem de deixar de defensar-la. És part de la nostra identitat com a nació.
    (Ara és quan em contradic) : m'ha agradat la manera tan poètica com la defenses.




    no valoro els relats. Demano que no se'm valorin els meus.

l´Autor

Foto de perfil de sigbar

sigbar

14 Relats

38 Comentaris

14947 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer a Golmés, un petit poble de la plana d'Urgell, en la meva infantesa vaig viure molt intesament moltes experiències ben poc extraordinàries, vaig córrer pels carrers en bicicleta, em vaig barallar i vaig fer les paus amb els amics molts cops, vaig pujar a molts i molts d'arbres, vaig llegir i vaig escriure alguna cosa. La meva joventut ha estat prou intensa en les coses sencilles també, he sortit amb els amics, he rigut, he gaudit, he estimat. Ara tot just comença una nova etapa, els dies s'han tornat serens, sense deixar però de ser feliços, l'amor ha esdevingut puntal de vida, els pensaments profunds proven d'aclarir el futur i jo espero delirós que el meu primer fill començi a "treure el cap", potser és per tot això que ha pres força la meva vella afició d'escriure; no pretenc enlluernar ningú, ni alliçonar, només pretenc donar forma de fantasia a les meves idees i sentiments, espero que en gaudiu encara que només sigui un xic. Ja farà el fet!!!