Cercador
CAT 3G
Un relat de: sigbaramb catorze mariners,
cor curull, camisa oberta
el meu idoma pren pes.
Cara al vent i falç al puny
li han ensenyat ancestres:
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les lletres.
No és la força el nostre cant
són els ocells que refilen,
les gavines van volant
són els poetes que criden.
Per damunt dels nostres cants
aixequem nostra senyera,
mot a mot puja un país,
que la pàtria és un poema.
Comentaris
-
El nostre tresor...[Ofensiu]brins | 23-03-2011 | Valoració: 10
Una nació i una llengua es poden defensar de moltes maneres, tu ho fas amb un dels recursos més bells, la poesia. Felicitats pel sentiment i la bellesa dels versos.
Pilar -
no m'agrada la poesia ... escrita[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 18-02-2011
Mai diré que m'ha agradat una poesia per bonica. El meu comentari no tindria gaire valor.
És una mancança meva. Em llegeixo un poema com si fos prosa. Si em diu alguna cosa ho comento. Si no em diu res passo.
A risc d'equivocar-me explicaré la impressió que n'he tret d'aquesta lectura: em sembla una defensa de la nostra llengua. I que no hem de deixar de defensar-la. És part de la nostra identitat com a nació.
(Ara és quan em contradic) : m'ha agradat la manera tan poètica com la defenses.
no valoro els relats. Demano que no se'm valorin els meus.
l´Autor
14 Relats
38 Comentaris
14947 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75