Cercador
The magic swing (per al concurs microrelats de radio argentona)
Un relat de: sigbarFeia un solet tebi que mandrós llepava els vidres de la finestra, el vell bluesman va seure la banqueta de l'Steinway & Sons i el va acacaronar delicadament, va tancar els ulls, va respirar fondo i va fregar una tecla encentant aquella antiga melodia.
Instintivament els seus dits recorreguèren el teclat i la música va omplir l'estança com una una boira que sigilosa s'escampa, do dodo do dodo do dodo domi.
Tralarejava la melodia, mentre la tocava distret al piano el seu cap era en un altre lloc, les seves mans i el seu cor però restaven inmersos en aquella serie de notes que transpiraven vida, do dodo do dodo do dodo lasol.
Zig-zaguejava el seu pensament d'un extrem a l'altre de món resseguint mentalment tots els llocs on havia estat, tots els països que havia recorregut, tots els racons on havia buscant aquell secret que el feia a ell, Duck Fry, gairebé inmortal.
Gairebé havia passat tots els anys de la seva vida cercant el secret de l'eterna joventut, havia provat tot tipus de remeis i fórmules que no havien donat cap resultat, falses promeses de llarga vida, vacus intents de no morir.
Era, en aquelles alçades, tot un expert en alquímia, massoneria, bruixeria i tota mena de màgies i rituals, en el seu haver figurava una llarga llista de pòcimes, ungüents, pomades, brebatges, ritus, amulets, i demés que havia après per tots els racons del món.
Realment ja havia perdut l'esperança de trovar allò que cercava quan, ara feia dues setmanes, havia aterra a Nova Orleans, capital del Jazz i de la màgia negra, per oferir una serie de concerts al "Bombay Club".
Ara recordava aquella nit, amb el club de gom a gom, en que se li havia acostat aquella negra voluptuosa i l'havia felicitat per l'actuació, havien vegut, havien fet l'amor i després ella li havia dit que el seu art mereixia conèixer un antic secret.
-L'hauràs de tocar cada matí-, li havia dit,- i seràs jove un altre cop mentre el Sol llueixi per tornar a envellir durant la nit-, do dodo do dodo do dodo domi.
Duck, com cada matí desde feia dues setmanes, estava tocant aquell "Magic Swing" que Ella li havia ensenyat, els seus cabells tornaven a ser foscos i arrissats i la seva pell resplendia un altre cop d'un negre brillant, sol sol solfaredo.
Instintivament els seus dits recorreguèren el teclat i la música va omplir l'estança com una una boira que sigilosa s'escampa, do dodo do dodo do dodo domi.
Tralarejava la melodia, mentre la tocava distret al piano el seu cap era en un altre lloc, les seves mans i el seu cor però restaven inmersos en aquella serie de notes que transpiraven vida, do dodo do dodo do dodo lasol.
Zig-zaguejava el seu pensament d'un extrem a l'altre de món resseguint mentalment tots els llocs on havia estat, tots els països que havia recorregut, tots els racons on havia buscant aquell secret que el feia a ell, Duck Fry, gairebé inmortal.
Gairebé havia passat tots els anys de la seva vida cercant el secret de l'eterna joventut, havia provat tot tipus de remeis i fórmules que no havien donat cap resultat, falses promeses de llarga vida, vacus intents de no morir.
Era, en aquelles alçades, tot un expert en alquímia, massoneria, bruixeria i tota mena de màgies i rituals, en el seu haver figurava una llarga llista de pòcimes, ungüents, pomades, brebatges, ritus, amulets, i demés que havia après per tots els racons del món.
Realment ja havia perdut l'esperança de trovar allò que cercava quan, ara feia dues setmanes, havia aterra a Nova Orleans, capital del Jazz i de la màgia negra, per oferir una serie de concerts al "Bombay Club".
Ara recordava aquella nit, amb el club de gom a gom, en que se li havia acostat aquella negra voluptuosa i l'havia felicitat per l'actuació, havien vegut, havien fet l'amor i després ella li havia dit que el seu art mereixia conèixer un antic secret.
-L'hauràs de tocar cada matí-, li havia dit,- i seràs jove un altre cop mentre el Sol llueixi per tornar a envellir durant la nit-, do dodo do dodo do dodo domi.
Duck, com cada matí desde feia dues setmanes, estava tocant aquell "Magic Swing" que Ella li havia ensenyat, els seus cabells tornaven a ser foscos i arrissats i la seva pell resplendia un altre cop d'un negre brillant, sol sol solfaredo.
Comentaris
-
Música i màgia[Ofensiu]Unaquimera | 28-01-2011
Tal com et vaig dir que faria, he tornat a passar pel teu espai, per conèixer millor el teu estil, i he buscat un nou relat en prosa, reservant-me els teus poemes per a més endavant.
En aquesta ocasió, m’he trobat amb un text fantàstic, que combina amb proporcions harmòniques el misteri, la màgia, el mite, la sensualitat, la música i referents de diverses menes fins a crear un ambient molt concret i adient.
En vista del que vaig trobant... Tornaré a passar!
Per si vols llegir un altre relat amb algunes característiques semblants, t’ofereixo Ek
I t’envio una abraçada màgica,
Unaquimera
l´Autor
14 Relats
38 Comentaris
14945 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75