Casualitats

Un relat de: AtzaVaRa

I no vull saber res més del món,
i per això me'n vaig,
i per això ploro,
i esquivo mirades,
i em tanco en la nit.

La casualitat juga
i provoca sorpreses i retrobaments,
rialles i tempestes enmig del caos.

Per què?

La casualitat tira els daus,
i torna a nosaltres quan vol,
elegant i impredictible,
i tothom l'espera,
sense adonar-se'n,
sense saber-ho,
sense destí.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    juansan | 25-05-2021

    M'ha agradat l'article, curt però concís.

    Juan Sanchez
    Web

  • Perquè...[Ofensiu]
    Llibre | 14-01-2005

    què és la casualitat? Allò que té qualitat de casual. Per tant, un esdeveniment, un fet, una situació atzarosa.

    Així doncs, tens tota la raó. Ella tira els daus, juga el seu torn i es col·loca a la nostra casella. Ja hi som! Ja tenim les "sorpreses i retrobaments, rialles i tempestes enmig del caos."

    Però no cal tancar-se en la nit. Penso que és millor agafar els daus i canviar de casella.

    Salut!

    LLIBRE

  • Jo tb crec en les casualitats[Ofensiu]
    Carme | 04-01-2005

    "La casualitat juga
    i provoca sorpreses i retrobaments,
    rialles i tempestes enmig del caos."

    Que cert.

    Aquest poema teu m'ha fet somriure, adonant-me que no sóc l'única que es perd amb les casualitats, potser de vegades esperant-les una mica massa...

  • felicitats![Ofensiu]
    aina | 05-12-2004 | Valoració: 10

    tens raó, les casualitats juguen tant com volen amb nosaltres! i quan menys t'ho esperes.. :) sempre sorprenen!
    Gràcies pel teu comentari!

  • Beauty in darkness[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 16-09-2004

    M'ha agradat. Hi estic molt d'acord. A més ,em recorda a un poema que vaig escriure fa temps i que coincideix plenament amb la teva idea de la casualitat.
    De fet, la vida està plena de combinacions. Algunes sobradament funestes, d'altres no tant...
    El meu poema acabava amb "la realitat juga amb nosaltres com si fossim figuretes d'escacs"... Quina casualitat, no?
    Els dos relats que he llegit teus són molt foscos, m'agrada. M'agrada la foscor, perquè en ella la llum ressalta més...

    Te'l poso tot, el poema. es diu "Intro":

    "El món gira i fa de nosaltres el que vol.
    La casualitat és l'única força oculta
    que se't pot endur a lúltim revolt.
    Només som titelles en un teatre de vampirs.
    Només som astres voltant en l'absurd infinit.
    Som l'ordre o el kaos, depèn de la nit.
    Som Jekyll i Hyde en el nostre laberint.

    Ningú sap què passarà demà...
    La realitat juga amb nosaltres com si fossim figuretes d'escacs... "

l´Autor

Foto de perfil de AtzaVaRa

AtzaVaRa

96 Relats

393 Comentaris

134020 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:


"No s'entenia la cançó de la nit,

de tan clares com eren les paraules."


Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)




txe_underground@hotmail.com

www.fotolog.com/atzavara