Cercador
CASTELLS ALS NÚVOLS
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
en que el sol haurà sortit,
que els carrers seran on eren ahir.
Confio en que tot serà igual,
en que res haurà canviat.
I aquesta seguretat em té en peu,
segur de que res que passi serà greu.
Beso al sortir a la dona i els fills,
cap el treball que és el meu destí.
Les estrelles m’han pronosticat
que tindré un dia d’estabilitat.
No cal patir per res.
Tot és com ha de ser.
No cal prendre riscos més del precís.
Al cap i a la fi hi ha qui pensa per mi.
I si alguna cosa em pot alterar,
Més val dormir i oblidar.
Que qui dia passa any empeny,
i estaré de gust trepitjant sòl ferm.
I si em cal somniar.....
Sempre puc anar a comprar.
Castells als núvols
fem de les nostres vides,
que es dispersen lentament
com lentament passen els dies.
Castells als núvols
que s’aguanten per la quietud.
No et moguis. No et distreguis.
No fos cas que tot esdevingui absurd.
Per què tenim por a morir?
Si lentament, dia rere dia,
anem dient no a la vida.
Comentaris
-
Cargolets... (dels metàl·lics)[Ofensiu]Montseblanc | 22-11-2016 | Valoració: 10
Des del moment en que naixem, comença el comte enrere, però això no vol dir que estiguem dient “no” a la vida (ni “sí” tampoc). Simplement som peces en un gran mecanisme que roda i avança i ens porta. De tant en tant salta algun cargol, pobret desgraciat... Però la majoria només ens hem de deixar portar per la gran cadena que roda i dona voltes i sembla que vagi a algun lloc... No ens estem deixant morir, simplement sobrevivim i encara gràcies...
No diem “no” a la vida, nedem per a no enfonsar-nos i deixem que la corrent ens porti.
Entenc el que vols dir, però no podem passar els dies fent “coses diferents”, trencant esquemes...
Sí, som minúscules peces d’aquest mecano i no ens en podem deslliurar... Però podem gaudir de la sortida del sol (quin privilegi “saber veure-ho”), de la carícia d’una ma suau, del bon gust d’un vi, d’un somriure que ens regalen, d’un bon llibre en acabar el dia... El pitjor és el comerç que ens veiem obligats a fer amb el nostre temps... Però de moment està muntat així. Encara que ningú et prohibeix que saltis, cargolet...
-
M`agrada[Ofensiu]srta_squitx | 01-04-2014
la claretat en que expreses les idees, però d`una forma bonica. Una reflexió sobre la vida que molta gent hauria de fer un moment o altre...
Mira`t el correu que t`explico alguna coseta més :)
Una abraçada
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102601 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com