Cercador
Castella
Un relat de: Grünewald- Compartir:
Tinc gravada una imatge:
el paisatge de Castella.
Camps d'or, mars de blat
on em perdo jo...
Tot és sol, tot és groc
aquí a tocar; en l'horitzó.
Onejen les espigues baixes,
massa curtes de l'estiu latent
i donen la sensació
que es mouen amb vida al vent.
L'esguard no té fi,
el camí és l'infinit,
en mig, quatre pins
que sens voler trenquen el firmament.
També es sotjen gegants,
amb els braços aixecats,
els arnesos blancs, radiants
i són molins dançants,
guerrers d'antany inventats
de tant somniar i imaginar.
Un es perd en la distància dels temps,
el respir és lent, etern
i allò casual, fortuït,
sembla restar en la inmortalitat,
la perpetuïtat del que cap en un vers.
Comentaris
-
Un retrat[Ofensiu]brideshead | 23-05-2006 | Valoració: 10
impecable d'aquest paisatge erm de les entranyes de Castella. M'agrada la mirada que hi fas, llarga i profunda, com si donessis voltes sobre tu mateix i copsessis cada instant, cada color, cada ventada que dona vida als molins de vent, amb els seus braços immensos...
I com a colofó, aquesta estrofa magnífica que arrodoneix tots els pensaments que has anat desgranat:
...
Un es perd en la distància dels temps,
el respir és lent, etern
i allò casual, fortuït,
sembla restar en la inmortalitat,
la perpetuïtat del que cap en un vers.
"La perpetuïtat feta immortal gràcies al vers"...
Un poema amb una brillantor poètica per la qual et felicito molt sincerament.
Una abraçada!
l´Autor
53 Relats
117 Comentaris
59761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75