Cartes d’amor sobre la pell

Un relat de: Ivan Bonache
Un cop al mes ella el ve a veure. Tancant els ulls amb força pot imaginar que estan al dormitori de casa, o en un hotelet, però costa. Només tenen tres hores i als cinc minuts ja estan nus. Tenen moltes coses a dir-se, però la urgència del desig parla molt més fort. No hi ha temps quan no pots pensar. Les boques caminen per allà on la imaginació es perd, per on les olors porten records llunyans, intensos. Els sospirs busquen els racons, calfreds de plaer entre abraçades d’un oblit momentani i sublim, deixar-se fer, reaccionar.
Cansats i satisfets es queden abraçats una llarga estona sense dir res. Llavors ella agafa un retolador permanent i comencen a escriure’s pel cos tot allò que no gosen dir. Primer al braç dret, amb lletres petites. Després, l’esquerre. Al pit en una espiral al voltant del cor. Per les cames, de les natges fins als peus. A l’esquena, la lletra d’una cançó d’amor. Necessiten escriure-ho tot, fer-ho real, saber que les paraules quedaran ocultes sota la roba com una carta d’amor viva que romandrà amb ells fins al proper encontre.
Ella surt a la realitat diària i ell torna a la cel•la. Cadascú s’emporta l’olor de l’altre, el sabor a la boca. Quan no puguin més només hauran de llegir a la pell la raó que els ha d’ajudar a aguantar un dia més, i un altre, i un altre, i un altre, fins que es tornin a trobar.

Comentaris

  • Amor escrit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2014 | Valoració: 10

    Un amor escrit a la pell, entre quatre barrots d'acer. Una situació al límit en un espai molt desconegut per a la majoria. Suposo que els que treballeu també dins les presons us serà més quotidià. Et recordo en aquell reportatge de la tele. Jo visc a prop de la presó de dones de Wad-Ras i sempre que hi passo m'imagino la vida darrere les parets. Tu m'hi has apropat una mica més. Una abraçada Ivan.

    Aleix

  • Intens[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-02-2014

    Bonic i intens el teu relat, Ivan. Dir molt amb poc.

  • Vis-a-vis[Ofensiu]
    Carles Ferran | 16-02-2014

    Original tractament d’un vis-a-vis a la presó, amb una ocorrent manera de perllongar les mostres d’amor més enllà de les tres tristes hores mensuals. M’ha agradat força la idea i el desenvolupament d’un relat que mostra com la imaginació pot proveir-nos de solucions, ni que siguin parcials, a les nostres mancances. Excel•lent. Per figurar entre els escollits. Enhorabona.

  • Preciós![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 16-02-2014 | Valoració: 10

    Un relat simplement preciós, que ensenya com l'amor pot ajudar a passar els mals moments. Felicitats pel relat :)
    Edgar