Carta

M'has fet sentir molt i molt identificada amb aquesta carta... Una de es cartes que en algun moment de la meva vida hauria volgut escriure , però que no he estat capaç; una carta per que expressa, molt encertadament, penso, aquells sentiments i sensacions considerats gairebé indescriptibles; una carta emotiva, que sembla que descrigui part de la meva petita vida..

Continua escrivint!!

sou sens dubte i potser malauradament una espècie en extinció. Espero que em comprengueu, és el que penso.
Ara, aquest reciclatge en forma de poema en prosa em sembla una bona i intel.ligent solució per a tots els que sueu sentiments, il.lusions i esperances netes com les pedres arrodonides del riu.
foster

Tens una gran habilitat en descriure el teu món interior tan ric i ple de misteris meravellosos com un mar. Que bonic quan parles de la recerca que fas per donar a la teva vida un sentit i rebre i donar a mans plenes.

perquè com dius, com més dones més reps.Et defineixes molt bé en aquest relat tan sincer.
Tot és profund en tu, la mirada, l'emoció, el desig, el pensamnet, les paraules. Felicitats!! Com sempre!!

Salz! Salzita! Com estas?

Si... estava de vacances i m'envejava a mi mateixa; no saps la falta que em feien! I tranquila que un dia o altre et tocara a tu descansar una mica!

M'ha encantat aquesta carta, jo diria que escrita mes aviat per una persona Madura i Lliure que no pas infantil i somiadora. Definitivament plena de vida i d'allo que et fa individual i, corroboro amb una aixecada de barret, aixo de que la solitud i l'amor no son incompatibles. Es bonic definir espais i, a vegades, compartir-los.
Una preciositat i un regal inmens per aquella persona que et fa sentir aixi de be dins la teva propia i intima vida.

Felicitats preciosa!!

m

que ens hauríem d'escriure a nosaltres mateixos, i més d'un cop, segurament... i sabríem apreciar totes aquelles coses, i sentiments, i sensacions que ens regala la vida, i que com molt bé dius tu, no hi hem de renunciar sota cap concepte, perquè la llibertat no s'ha de confondre amb l'amor, ni la companyia amb la soledat. Pots ser lliure amb la persona estimada que, si de debò t'estima, et deixarà sentir lliure, i d'altra banda, pots estar molt ben acompanyat... i sentir-te la persona més sola del món.

"...
sóc un d'aquells éssers que és capaç de guardar, com un tresor, tot el que ha sentit. I això, amagat en el racó més cert i profund de la meva memòria, de la meva ànima, apareix en el moment oportú per fer dels meus ulls una llàgrima, dels meus llavis un somrís, de la meva veu un vers, i de la meva mà un poema.
..."

Magnífica reflexió, aquesta, amiga meva..... és cert que els records no construeixen el passat, però saber-ne gaudir, i que t'ajudin a fer el futur, amb totes les experiències, amb tots els bons i mals moments barrejats, només per fer-te adonar que la vida és així, i és això: el dia a dia, amb totes les coses atresorades amb el pas de cada minut, de cada instant.

Preciós Salzburg.... m'encanta el text de la teva "Carta". Ja pots estar segura que me'l llegiré més d'una i dues vegades..... per saber que hi ha persones, com tu, que saben apreciar la vida, la gent que en forma part..... tu, i un altre, i un altre...

Felicitats, noia, vinc de llegir "Quan ja no quedi res" i m'alegra haver vist aquest canvi cap a la positivitat.... enhorabona!..... i m'hauràs de deixar el teu barretet..... per treure-me'l, jo també!

Un petonàs, poetessa!

Preciosa carta on es barregen moltes sensacions i sentiments.
Les ànimes somiadores sempre cerquen alguna cosa no tangible entre els sols i les llunes de la vida.
Percepcions i somnis que ens engrandeixen l'ànima, cadascú els troba quan menys s'ho pensa, moltes vegades en el detall més ínfim.
Aquesta contínua recerca ens fa grans per dins, ens omple i ens buida, ens fa més propers a formar part d'un tot difícil de descriure.
Estimar i compartir moments tan especials és un somni fet realitat que cal viure intensament i sense por de perdre.
La llibertat i l'amor poden anar agafats de la mà, no són ni molt menys incompatibles.

Veig que tu també cerques melodies i colors en cada instant viscut, mirades que arriben molt endins, somriures que guareixen ferides obertes, missatges amagats en qualsevol lloc que ens ajuden a desxifrar enigmes.
Esperit de recerca, en diria jo...

Moltes gràcies pels teus comentaris, he arribat d'una setmana de vacances i m'han fet molta il·lusió, m'he emocionat...
Ja tenia el mono de tornar a estar amb vosaltres.

Una abraçada molt gran i fins la propera!

tots hauríem de saber escriure.

És veritat que la llibertat no té res a veure amb la soledat. Som lliures, entre moltes altres coses, per a estimar i compartir amb la persona estimada.

També per somiar.

"Poder besar el vent i que aquest bes es reparteixi per tot el món..." Quin somni més bell!

Petons