Carta de Mallorca

Ha arribat a les meves mans, per mitjà d'un amic de la família Hartmann, de Braunschweig (Alemanya), aquesta carta d'un dels seus membres -un esperit viatger- escrita des de Mallorca a principi del segle XX. Crec que en alguns aspectes és molt reveladora i que la seva divulgació podria resultar de l'interès dels lectors. Diu així:


Mallorca, 6 de juny de 1905

Benvolguda mare,
Com estàs? Què tal, per Braunschweig? Fa bon temps?
Per a la teva tranquil·litat, tal i com et vaig prometre i com he fet fins ara, ja veus que et continuo escrivint des dels llocs on la meva aventura em porta. No pateixis, tot roda bé i els riscos que corro són calculats. El primitivisme de les terres per on discorre el meu periple no representa cap perill per a la meva integritat física, mentre que les meravelles que hi vaig descobrint em compensen amb escreix de tots els esforços i treballs.
Com hauràs vist a l'encapçalament, aquesta vegada t'escric des de Mallorca. No crec que aquest nom et digui res. Es tracta d'una illa de la Mediterrània occidental, petita i amb pocs recursos, però que, al llarg de la Història, ha constituït una cruïlla de comunicacions per on han passat totes les civilitzacions sobre les que s'ha edificat Europa. La capital d'aquesta illa és Palma, una ciutat abocada a la mar, amb una impressionant catedral gòtica a tocar de l'aigua. No m'hi he aturat gaire, perquè ja saps que a mi les ciutats no m'atreuen especialment, i tot i que Palma és una urbs de dimensions molt humanes, molt a l'abast, he preferit recórrer la Mallorca rural. Aquesta conforma un espai on el temps sembla que es va aturar segles enrere i es presenta, als ulls del visitant, com una nova Arcàdia allunyada dels sotracs que els temps moderns ens imposen als europeus.
Si t'he de ser franc, mare, el lloc des d'on t'escric no sé ni com es diu, ni tan sols sé si té un nom. Sóc a llevant d'aquesta illa, un indret que ben bé podria haver estat escenari d'alguns episodis de l'Odissea. He anat a parar a un llogaret de pescadors conformat per dues dotzenes de cases, situades a l'entrada d'un istme d'una minúscula península de pedra i pins. A banda i banda de l'istme, les platges d'arena immaculada semblen esperar l'arribada del seu Ulisses. Això és el paradís mare i, ara mateix, crec que m'hi estaré una temporada sense data límit.
La fonda on m'estic, d'una austeritat espartana, és l'únic establiment de l'indret, i és també botiga de queviures i bar, o una cosa semblant. Els nadius són una mica eixuts i desconfiats, com sol passar amb els illencs d'arreu, però una vegada travessada la cuirassa dels seus recels esdevenen amables i servicials. Com pots suposar, no he trobat cap criatura amb coneixements d'alemany o d'anglès, cosa que complica la comunicació. Els habitants d'aquest lloc parlen una llengua que ells anomenen mallorquí, l'existència de la qual jo desconeixia per complet.
No pateixis, mare, et tornaré escriure aviat. Gairebé amb tota seguretat, la pròxima carta també t'arribarà de Mallorca, aquest escapçall de l'olimp que, n'estic segur, romandrà intacte, surant en el temps i l'espai, per sempre més. Els homes només tenim dret a escampar-hi la nostra mirada respectuosa, sense malmetre'n cap dels elements que els déus hi ha incorporat amb tant de despreniment.
Així confio que sigui mare. Estic segur que les futures generacions en seran respectuoses, però, si algú gosés de malbaratar el que els déus han disposat, espero que aquests mateixos déus li ho demandin i que després el condemnin a la infàmia.
Res més, per ara. En un futur immediat et continuaré contant les meravelles d'aquest lloc. Aquí em quedo, mentrestant, a veure si el meu temps també s'atura, com sembla haver-se aturat el de l'illa.
Cuida't molt. Fes una abraçada, de part meva, a la Greta i al Friedrich. I tu, rep una besada devota, amb tot el meu amor filial.

Sempe teu,
Jürgen