Carta de Mallorca

Un relat de: Anagnost

Ha arribat a les meves mans, per mitjà d'un amic de la família Hartmann, de Braunschweig (Alemanya), aquesta carta d'un dels seus membres -un esperit viatger- escrita des de Mallorca a principi del segle XX. Crec que en alguns aspectes és molt reveladora i que la seva divulgació podria resultar de l'interès dels lectors. Diu així:


Mallorca, 6 de juny de 1905

Benvolguda mare,
Com estàs? Què tal, per Braunschweig? Fa bon temps?
Per a la teva tranquil·litat, tal i com et vaig prometre i com he fet fins ara, ja veus que et continuo escrivint des dels llocs on la meva aventura em porta. No pateixis, tot roda bé i els riscos que corro són calculats. El primitivisme de les terres per on discorre el meu periple no representa cap perill per a la meva integritat física, mentre que les meravelles que hi vaig descobrint em compensen amb escreix de tots els esforços i treballs.
Com hauràs vist a l'encapçalament, aquesta vegada t'escric des de Mallorca. No crec que aquest nom et digui res. Es tracta d'una illa de la Mediterrània occidental, petita i amb pocs recursos, però que, al llarg de la Història, ha constituït una cruïlla de comunicacions per on han passat totes les civilitzacions sobre les que s'ha edificat Europa. La capital d'aquesta illa és Palma, una ciutat abocada a la mar, amb una impressionant catedral gòtica a tocar de l'aigua. No m'hi he aturat gaire, perquè ja saps que a mi les ciutats no m'atreuen especialment, i tot i que Palma és una urbs de dimensions molt humanes, molt a l'abast, he preferit recórrer la Mallorca rural. Aquesta conforma un espai on el temps sembla que es va aturar segles enrere i es presenta, als ulls del visitant, com una nova Arcàdia allunyada dels sotracs que els temps moderns ens imposen als europeus.
Si t'he de ser franc, mare, el lloc des d'on t'escric no sé ni com es diu, ni tan sols sé si té un nom. Sóc a llevant d'aquesta illa, un indret que ben bé podria haver estat escenari d'alguns episodis de l'Odissea. He anat a parar a un llogaret de pescadors conformat per dues dotzenes de cases, situades a l'entrada d'un istme d'una minúscula península de pedra i pins. A banda i banda de l'istme, les platges d'arena immaculada semblen esperar l'arribada del seu Ulisses. Això és el paradís mare i, ara mateix, crec que m'hi estaré una temporada sense data límit.
La fonda on m'estic, d'una austeritat espartana, és l'únic establiment de l'indret, i és també botiga de queviures i bar, o una cosa semblant. Els nadius són una mica eixuts i desconfiats, com sol passar amb els illencs d'arreu, però una vegada travessada la cuirassa dels seus recels esdevenen amables i servicials. Com pots suposar, no he trobat cap criatura amb coneixements d'alemany o d'anglès, cosa que complica la comunicació. Els habitants d'aquest lloc parlen una llengua que ells anomenen mallorquí, l'existència de la qual jo desconeixia per complet.
No pateixis, mare, et tornaré escriure aviat. Gairebé amb tota seguretat, la pròxima carta també t'arribarà de Mallorca, aquest escapçall de l'olimp que, n'estic segur, romandrà intacte, surant en el temps i l'espai, per sempre més. Els homes només tenim dret a escampar-hi la nostra mirada respectuosa, sense malmetre'n cap dels elements que els déus hi ha incorporat amb tant de despreniment.
Així confio que sigui mare. Estic segur que les futures generacions en seran respectuoses, però, si algú gosés de malbaratar el que els déus han disposat, espero que aquests mateixos déus li ho demandin i que després el condemnin a la infàmia.
Res més, per ara. En un futur immediat et continuaré contant les meravelles d'aquest lloc. Aquí em quedo, mentrestant, a veure si el meu temps també s'atura, com sembla haver-se aturat el de l'illa.
Cuida't molt. Fes una abraçada, de part meva, a la Greta i al Friedrich. I tu, rep una besada devota, amb tot el meu amor filial.

Sempe teu,
Jürgen

Comentaris

  • bon vespre Jaume[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 04-06-2007

    No et conèixia, camp poc per aquí i la poesia no és lo meu. Moltes gràcies per llegir-me i m'afalaga molt lo del DB, em dedicaré una mica a llegir-te i ja et diré coses, no som bona per comentar, només sé dir si m'agradat o no.

    Una aferrada i gràcies
    Conxa

  • fantàstic...[Ofensiu]
    laieta | 13-05-2007

    ... què n¡ha quedat de les cartes? del plaer d'asseure's en un racó i deixar-se portar per les paraules escrites en un paper? jo ho enyoro...
    cuida la teva terra que és un somni!

    laieta

  • preciós, impactant!![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 13-05-2007 | Valoració: 10

    molt gust de conèixer-te, Anagnost!

    Que bonic i commovedor el paisatge verge i preciós que descrius...

    Mallorca!, Ses Illes!, un paradís que cal defensar amb dents i ungles, sense defallir.

    una abraçada!!

  • més, Jaume..més[Ofensiu]
    pacog | 09-05-2007 | Valoració: 10

    M'has tornat sorprendre... Aquesta carta és possible, encara?
    Gràcies, Jaume les teves lletres són un homenatge als qui encara lluiten pel que queda verge en Mallorca.

  • epistoles[Ofensiu]
    omega | 08-05-2007 | Valoració: 10

    esper amb ànsia la propera carta. I la següent....molt bona!!!!

  • la pèrdua[Ofensiu]
    foraxit | 08-05-2007 | Valoració: 10

    entranyable, fresca i melangiosa, quina inocència traduida en paraules! cant a la terra que fou, a un gust que costa retrobar, amb paraules exactes

  • la pèrdua[Ofensiu]
    foraxit | 08-05-2007

    entranyable, fresca i melangiosa, quina inocència traduida en paraules! cant a la terra que fou, a un gust que costa retrobar, amb paraules exactes

  • Carta des del passat[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-05-2007 | Valoració: 10

    Ah, quina sort: trobar el paradís! I, des d'allà, poder escriure, mentre el temps s'atura al voltant i la confiança que hom té dipositada en la humanitat, el seu respecte per la natura i els seus elements bellament disposats, roman intacta!

    Una missiva realment especial, ben escrita per algú que va errar la previsió o va invertir les esperances en un bé escàs... però que, al menys per uns minuts, transporta a un espai intuït, verge i amb tot el seu potencial encara sense envair per les hordes depredadores...

    Ha estat una lectura molt grata, t'ho asseguro.
    Tornaré, és clar... però ara com ara t'envio una abraçada tranquil·la, sense sotracs, ben calma,
    Unaquimera

  • fadeta_lila | 29-04-2007 | Valoració: 10

    bones gracies!!



    et donc el meu fotolog/lluna_de_mar



    i si vols tb el msn lluna_de_mar@hotmail.com

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anagnost

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

71103 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com