Carta d'adéu

Un relat de: Tona

Estimat amic:

Els dies són magnífics
i les hores passen ràpid
si tu ets al meu costat.

La confiança dels nostres ulls
i la complicitat de la nostra veu
canten l'amistat que ens uneix.

No hi ha amics més amics que nosaltres,
i és que sense tu estic sol, molt sol.

Ets la companyia quan més la necessito
i la mà que m'ajuda a seguir lluitant;
és de la teva boca d'on surten les paraules
que m'animen a tirar endavant,
només tu m'ho dones,
només tu m'ho saps donar.

I tenim tants moments compartits
impossibles d'oblidar, moments màgics.

El que si que t'ha estat fàcil d'oblidar
ha estat a mi, ja ho veig.
Perquè si no fos així aquest poema
encara tindria alguna mena de sentit,
i si tingues sentit,
jo no et diria adéu al acabar-lo,
sinó que t'escriuria un fins aviat.

Així que:


Adéu amic

Comentaris

  • Sí...[Ofensiu]
    AnNna | 12-11-2004 | Valoració: 9

    Poema ben fet, trist, intens. Et desitjo tota l'alegria del món. Si t'ha perdut és que no et mereix.
    "les bones amistats son com la fosforescencia, es veuen quan la llum se'n va" (nu se si era ben be axi...)
    petons!
    aNNNa.

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

65088 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com