Carta a un amor

Algun dia algú va dir que som lliures...ara hem pregunto...com podem ser lliures si fins l'amor ens fa esclaus?

Perquè sempre que tracto de veure el meu futur només hem veig fent coses per els altres.

Perquè en el camí de la vida, tot va dirigit cap a tu.

Però de veritat ni tu, ni jo volem fer-nos il·lusions per por al dolor, sense mencionar el que diran.

Col·lapsus i no se quin camí seguir, estic ple de dubtes i penes, volent resoldre la meva vida. I resulta que això hem desvia d'altres coses que m'agraden.

Tomar decisions no es fàcil i menys encara quan s'involucren sentiments, estúpid cor que hem va omplir d'il·lusió amb tu, estúpides llàgrimes d'esperança que surten dels meus ulls, estúpids pensaments irrealistes de viure entre els teus braços, estúpida pena de l'ànima que no hem deixa respirar.

Això fa mal, el estimar-te i no saber si hem correspons. El temps sabrà castigar-me per l'amor que et tinc.

Simplement t'estimo i els meus pensaments s'omplen d'imatges amb tu.

El millor amic, el millor amant i ara només somiaré amb els teus petons.

Maleeixo de nou, el meu cor i la meva ment que s'uneixen quan pensen en tu. Com connectar el meu cable a terra si ni tan sols se de mi.

El futur incert i ara sense horitzó. Inevitablement ja ets part de mi.

Només un peto apassionat per a tu i no per a mi.