Cercador
Carnestoltes en metro...
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
I el jo de mi em sacseja com un vagó de metro
a cent per hora ple de gom a gom de jos
que pugen, baixen inexistents parades,
i per molt que m'escruto
en cadascun dels rostres
no em reconec en cap
encara duen la màscara posada.
Comentaris
-
En els plecs [Ofensiu]Bruixot | 09-10-2006
En els plecs hi sóc
en els plecs de la màscara
rebregat hi sóc
rebregat en l'espasme
De gom a pom
de la fragilitat de la rosella
em reconec que sóc
en els plecs
de la miasma
bacteri de l'epidèmia del jo.
-
El vers del final és genial.[Ofensiu]Arbequina | 07-10-2006
He trobat molt bo aquest poema, un poema exitós donada la dificultat del tema que tractaves (el jo...).
Sí, he gaudit molt amb la lectura d'aquesta poesia.
Una abraçada i fins aviat.
Arbequina. -
jo la penetro[Ofensiu]jaumesb | 04-10-2006
..