CARN DEL MEU PENSAMENT

Els personatges que crees en els teus escrits poden ser realitat o ficció. Ara bé, encara que siguin un retrat d'una realitat, tu i tots els escriptors sempre hi posem el nostre granet. Aquell parent, aquella parella, aquell amic que volem retratar realment sempre té el nostre punt de vista subjectiu. Quan estudiava a la Facultat de Ciències de la Informació o Periodisme, sempre insistien en que els escrits d'un periodista sempre són subjectius, encara que la intenció sigui de ser objectiu. En la poesia passa el mateix i està molt bé. Gràcies per fer-me pensar una mica. Una forta abraçada, Aurora!

Aleix

"Fang a les mans" i "carn del pensament". Quines boniques i encertades descripcions de tot allò que el nostre cor crea!

És ben cert que un escriptor pot engendrar vida per mitjà, tan sols, de paraules i de sentiments, però no tots ho aconsegueixen...Tu sí, Aurora. Felicitats!

Una abraçada,

Pilar

No sé ben bé com t’ho fas, que mai em deixes indiferent. M?ha agradat força... i agraeixo a tapisser que t’hagi motivat a escriure aquest poema.
—Joan—

Hi ha moltes menes de solituds...., alguna d'insuportable. Però hi ha una que és bella, emotiva, dolça, sensual, creativa i no cal dir acompanyant! Aquesa és la que fa possible que hom estigui en permanent conexió amb el nostre Jo intern i de retruc amb tota la infinitd del mon invisible que és d'on emanen totes les crea-acions mentals que un cop pasades pel sedàs humà esdevenen matèria visible, tangible o tal volta audible... segons, és clar!, el suport físic del qual emanin. Tot això ve a torn al que em suggereix el teu magnífic poema.

És cert i així ho vull creure.
Jo no sé escriure, però m'agrada inventar, i xerrar, potser per això explico les coses com les diria.
Potser per això, tants i tants companys "relataires", seiem davant d'un no res i en fem una història.
Potser per això amb un grapat de fang fem personatges, cabòries i mils de pensaments.
Potser per això.

Gràcies, companya.