CARLES 33. CINQUENA CITA. UN VAIXELL.

La Gina estava prenent el sol i escrivint davant del mar a Sitges. Esperava una trucada. Feia molta calor tot i ser dia 4 de gener. Estava inquieta, quelcom dins seu li deia que trucaria, però el seu cap sospitava que no... es calmava a sí mateixa pensant que si no trucava no passaria res, hauria gaudit d'un cap de setmana fantàstic igualment.
Aquella setmana el Carles havia estat menys comunicatiu, atrafegat amb trobades familiars i plans amb amics. Tot i així, havien mantingut la flama i semblava que tenien ganes de tornar-se a veure. En un inici havien quedat que aquell dia dormirien junts per primer cop a casa de la Gina, a Terrassa, fins que un imprevist els ho havia desmuntat tot. Ell havia de viatjar amb els seus pares a Mallorca per resoldre un tema familiar. No sabia a quina hora trobarien bitllets d'avió ni si marxarien el dia 4 o el 5. La Gina, en un excés de comprensió i en un intent desesperat de facilitar una trobada, havia reservat una habitació individual en un hostal a Sitges, d'on era en Carles, per passar-hi aquell cap de setmana. Li va comunicar a ell per missatge.
Carles, jo passaré el cap de setmana per Sitges, si al final ens podem veure una estona serà genial, sinó tranquil, passaré un bon cap de setmana igualment.
---
D'acord, si veig que ens podem veure et truco.
Aquests havien sigut els darrers missatges. Ella s'havia promès garantir-se un bon cap de setmana, que començaria per una passejada pel casc antic, camí de ronda i escriptura a la seva llibreta de relats davant del mar.
Allà, sota el sol, la Gina tenia un diàleg amb si mateixa:
- Tu estàs segura que si no truca t'estarà bé? Vols dir que no et sabrà greu? Creus que a hores d'ara pots saber com et sentiràs si no el veus? La teva jo ideal que creus que ets gestiona tot això perfectament però vols dir que tu, que no ets perfecta, ho podràs gestionar?
- Mira... calla eh! Sí que ho sabré gestionar ja que a hores d'ara no se ni si m'agrada del tot... ens coneixem molt poc. Potser el torno a veure i el veig lleig i antipàtic, qui sap... A més! M'he compromès amb mi mateixa que passaria un bon cap de setmana el vegi o no!
- Sí, ja, i casualment el cap de setmana de l'has muntat a Sitges, on viu ell...
- Calla!!!
La melodia del seu mòbil va interrompre aquella baralla interna. El nom del Carles brillava a la pantalla i mentre el cor de la Gina bategava ben fort fent-li un nus a la gola.
- Hola. – seca, amb la veu entretallada.
- Gina! Què fas?
- Doncs soc davant del mar ara mateix, escrivint, al costat de l'espigó.
- D'acord! No estic massa animat però ens podem veure una estona si vols! Passa'm la ubicació!
La Gina va seguir amb el seu debat:
- Ho veus? Ha trucat!
- Sí... sembla que aquesta vegada t'ha funcionat l'estratègia... però ja saps què en penso del fet que ho donis tot des del primer dia i ho posis tot tant fàcil...
- Calla! D'aquest me'n puc refiar... esta passant un mal moment i hi he de ser!
La Gina es va deixar caure a la tovallola i va fer un somriure triomfant mirant al cel. De cop, una ferum provinent del costat esquerre li impregnava les narius.
- Merda, hòstia! Em fan pudor les aixelles!
Havia sortit de l'hostal amb la intenció de passejar pel camí de ronda i anava vestida amb malles "quechua", samarreta i polar. La seva indumentària era d'excursió al gener, no de platja a l'agost. Havia suat.
- Merda!
Al cap de vint minuts es va girar i el va veure arribar encamisat i amb pantalons gairebé de pinça. A les altres trobades no s'havia fixat en la seva elegància. Massa per anar a la platja. Feien un bon contrast. Mentre el veia avançar cap a ella se li esvaïen tots els dubtes, els rajos de sol li il•luminaven els cabells rossos tirant a pèl rojos i augmentaven la brillantor dels seus ullets grisos.
Silenci. Mirada. Somriure. Petó suau. Abraçada.
El temps tornava a aturar-se.
Van estirar-se junts al sol davant de l'aigua. Feia un dia espectacular.
- Com estàs?
- Bé, ja tenim vol. Demà al matí marxo amb els meus pares. Estic preocupat pel tema del meu tiet, però agrairà que siguem allà.
- Ja, ho entenc. Em sap greu.
- En fi, no hi pots fer res, Gina, i ara soc aquí. Com t'ha anat el matí?
- Doncs bé! M'he llevat, he anat a esmorzar a una pastisseria molt bonica, he fet un trosset del camí de ronda que va cap a Vilanova i he tornat. Per ser sincera, amb el dia tant espatarrant que fa, m'ha vingut mes de gust estirar-me aquí a la sorra que seguir caminant.
- Ben fet! Jo feia molt de temps que no trepitjava la platja a l'hivern, és molt agradable. Gràcies per ser-hi. Per mi és important.
- Necessitava estar a prop avui.
La Gina estava pletòrica, el pla estava anant d'allò més bé, allà amb ell i el mar es sentia plena.
Com que era la cinquena cita, tampoc es coneixien tant i van estar repassant el seu bagatge en relacions...
- Tinc una pregunta per tu, Carles.
- Dispara.
- Quin era el taló d'Aquil•les de la teva anterior relació? El problema que sempre emergia?
- Ostres! Bona pregunta... deixa'm pensar... Un tema que sempre sortia era el fet que jo volgués mantenir les aficions i les amistats encara que estigues sortint amb ella, i que volgués seguir quedant a soles.
- Vaja! Què dius? És un bon tema eh! Jo penso que per molt que tinguis parella tots dos han de fer plans per separat i per a mi mantenir amistats i espais a soles és primordial.
M'ha passat amb vària gent que quan tenen parella ja no els veus mai més a soles, o ja no les veus mai més, directament...
- Ja, no ho entenc... que bé que pensis així! A veure si m'enamoraré! Ha, ha!
La Gina va fer cara de terror en aquell moment, tot i que de seguida va veure que era una broma. El noi li agradava, però no estava gens preparada per parlar de sentiments, i encara menys d'amor, o això creia...
Es van mirar, estirats, es van acariciar i van aguantar la respiració, immòbils. Cap dels dos sabia què passava, però feia molt de temps que no ho experimentaven: nervis encongint l'estómac i un impuls irrefrenable de voler fondre's en l'altra persona. La següent hora fou plena de petons inacabables i carícies suaus, fins que el Carles va interrompre l'escena mentre s'incorporava.
- Vols fer l'amor en un vaixell?
- Com?
- Això, que si vols fer l'amor amb mi en un vaixell.
- Home, és clar que sí! Ha, ha, ha!
La Gina pensava que ell es referia a una situació hipotètica i, com a idea, sonava molt bé.
- D'acord. Doncs hauríem de passar per casa dels meus pares a buscar la clau i anem cap allà.
- Com? Com? Cap allà a on? Parles seriosament?
- Però no m'acabes de dir que sí, Gina? Ha, ha!
- Tens un vaixell?
- Sí, som-hi!
La Gina estava astorada. Aquell noi era ben bé una caixa de sorpreses així que, en cosa de pocs minuts, la "noia quechua" i el "noi padrí de casament" es dirigien cap a un suposat vaixell per fer l'amor. De camí, la Gina no podia parar de pensar en la ferum de les serves aixelles –sobretot l'esquerra– i de preguntar-se si l'entrecuix, també suat, estava patint els mateixos efectes.
Ella i tot el seu arsenal de coses seguien les passes del Carles pel port de Sitges fins que varen arribar a una plataforma de fusta on atracaven tots els vaixells.
- És aquest. – va dir ell mentre assenyalava una petita embarcació que per a la Gina era un enorme iot.
Va obrir una porteta de plàstic, que de segur que haurien pogut obrir sense la clau, i va oferir la mà a la Gina per ajudar-la a entrar. Ella va ficar-se dins el forat que havia deixat la porta i va baixar els tres esglaons. L'interior era com una petita caseta de joguina. Una taula ovalada rodejada per una mena de sofà ocupava gairebé tot l'espai. A l'esquerra hi havia el lavabo, es podia observar a través de la porta entreoberta que també era en miniatura. La pica recordava a la dels avions. A darrere, hi havia una habitació sense porta on un matalàs bastant prim dominava l'espai.
- Què, és mono, oi? Aquest és el meu llit. – va sorprendre-la per darrere el Carles, mentre s'hi estirava i feia copets al matalàs amb una ma per convidar-la posar-s'hi.
Ella, que seguia amb una suor nerviosa i preocupada per la ferum que devia fer, es va quedar immòbil observant-lo.
- Necessito anar al lavabo.
- Endavant!
La Gina va orinar i va ensumar profundament el tanga que duia per avaluar la gravetat de la situació.
Podria ser pitjor, va pensar, una mica alleujada.
La situació de les aixelles sí que era més preocupant. Va treure's la samarreta topant amb les parets de PVC d'aquella estança diminuta i va ensumar-se totes dues aixelles aixecant primer un braç i després l'altre.
Gina, tenim un problema.
- Tot bé? – cridava la veu d'en Carles darrere la paret de mig centímetre de plàstic.
Va agafar paper higiènic amb pressa i va posar-hi sabó, va refregar-lo per les aixelles en sec i després va intentar esbandir-les fent equilibris encaixant cada aixella a la mini pica amb l'objectiu de no fer gaire mullader. Finalment va assecar-les amb més paper higiènic que s'esmicolava per moments. Quan va acabar l'operació, es va vestir i es va mirar al mirall. Va pensar que eren ben diferents, sobretot aquell dia en què semblaven sortits d'altres planetes. Es va refer el monyo i va somriure's. La Gina riallera de l'altra banda del mirall, amb un gest d'aprovació va dir-li: va noia, tu pots!
Quan va sortir va trobar-se, sorpresa, el Carles en calçotets.
- Ostres! No perds el temps, veig! – va dir amb una rialla.
- Va, vine aquí!
La Gina es va estirar al seu costat i van començar a fer-se abraçades i petons mentre ell li anava traient la roba amb impaciència.
Pells calentes enganxades, genitals mullats fregant-se en una interacció perfecta. Els dits del Carles estimulant el clítoris, la mà de la Gina jugant amb el penis amb moviments cada vegada més accelerats. Regalims de suor. Mirades molt properes. Petons apassionats. Seguidament, condó i, per fi, penetració. Aquells dos segons on descobreixes l'encaix amb els genitals de l'altre, on el temps s'atura i surt el primer gemec automàtic, on la mirada es fa més profunda, on descobreixes si podràs estimar, o no, l'altra persona, i on sospites que no podràs evitar-ho.
El sexe va continuar entre penetracions i tocaments fins que el plaer va culminar en un orgasme mutu entre gemecs. Es van quedar estirats un instant mirant el sostre, fins que es van creuar les mirades amb un somriure de satisfacció.
El Carles va començar a acariciar-li els cabells.
- Et diria una cosa però tinc por que marxis corrent.
- Va digues-la!
- No, no...
- D'acord doncs te'n diré una jo...
- Si? – sorprès.
- Crec que podria arribar a estimar-te.
- Crec que podríem estimar-nos molt. Ets increïble, tia – deia, mentre l'abraçava ben fort– no em puc creure que siguem aquí tu i jo ara.
- Ha sigut brutal.
- Sí... però s'està fent tard, Gina. M'hi quedaria, ho saps oi?
- Sí... i jo. Però hem de marxar que t'has de preparar per dema. Som-hi!
Le Gina va trobar el seu tanga i, amb el poc que li quedava d'elegància, va vestir-se i pentinar-se per intentar sortir digna del vaixell desitjant que no es notés que acabaven de fer sexe davant la mirada dels guiris que ja sopaven a les terrasses del port.
El Carles va fer el mateix i varen sortir del vaixell com si no hagués passat res.
- Et porto a l'hostal, Gina?
- Sí.
Es varen acomiadar amb un apassionat petó i una llarga abraçada. Ella en aquell moment encara no sabia que seria l'última...