Cercador
CARLES 33. QUARTA CITA. TRES OBJECTES: AMPOLLA DE VI, PAPER DE HIGIÈNIC, GALETES.
Un relat de: ÍL.LIA- Compartir:
- Ei, què fas?
La Gina havia despenjat el telèfon molt nerviosa, gairebé li queia a les vies del tren.
- Carles! Doncs estic a l’estació de l’AVE, i tu?
- Tornes avui de Tarragona, oi?
- Sí, arribaré tard a Terrassa.
- Tens pla a la nit? Avui és 24 de desembre!
- Res: sofà, manta i peli.
- Bon pla, vols companyia?
A la Gina se li va accelerar el cor de cop. Era mal dia ja que estava esgotada i el seu pis necessitava una bona neteja, però es moria per veure’l.
- Ostres! No ho sé... és que arribaré tard i tinc la nevera buida... no he anat a comprar i no tinc ni paper higiènic...
- Vaja... però et ve de gust? Si és pel paper... te’n porto jo! -va fer en Carles amb una rialla.
La Gina va estar uns segons en silenci, pensant. Tenia la regla, el pis desordenat, la nevera buida...
- Vinga, val!
“Merda, acabo de dir que sí”, va pensar la Gina.
Dues emocions contraposades li acceleraven el cor i li feien tenir suors fredes. Va agafar l'AVE fins a Sants Estació i després un tren fins a Terrassa.
Quan per fi va ser a casa, va tenir el temps just per arreglar-se els baixos, canviar-se la copa menstrual, pentinar-se i maquillar-se una mica, que ja li sonava el timbre.
Va obrir la porta i...guau! El Carles estava molt guapo. Va aparèixer amb una ampolla de vi, unes galetes que li havia donat un veí seu i un rotlle de paper higiènic dels bons, amb sis capes de suau cel·lulosa.
- El kit ideal per una cita, Gina. Ho he llegit en un manual per lligar, ha ha.
- Ostres! El paper és de gossets... la cosa promet!
Van riure bastant i van estar debatent si seria gaire habitual dur aquells objectes a una cita, fins que van arribar a la conclusió que el paper higiènic era el més difícil de justificar.
Tots dos estaven il·lusionats de trobar-se aquella nit, gairebé per sorpresa, i les abraçades i els petons no es van fer esperar.
- Escolta, para, para. Has vingut aquí a fer sofà, manta i peli i no estem fent cap de les tres coses! – va reclamar la Gina, riallera.
El Carles va assentir amb el cap i la va portar a coll fins al sofà, on es van asseure a triar pel·lícula. Tot a punt pel seu gran pla, però de sobte, la Gina va començar a sentir-se molt insegura. No sabia si volia tenir sexe ja amb ell i a més tenia la regla. Feia segles que no follava i no sabia ni si se'n recordaria. De cop li feia mandra visitar genitals aliens i tota la pesca.
Començava la pel·lícula. La miraven estirats al sofà. Ella estava molt rígida i immòbil i el Carles, en canvi, tenia ganes de jugar. Tímidament, va posar-li la mà sota el jersei i va començar a acariciar-li la pell amb els seus dits suaus. La Gina el va mirar i va pensar "no puc" i ell, com si l'hagués sentida, va apartar la mà molt a poc a poc i va somriure. La va abraçar recolzant-la sobre el seu tors i va xiuxiuejar-li a cau d'orella: tranquil·la, jo només vull estar a prop teu.
"Guau", va pensar la Gina, sorpresa, en el mateix moment en què va sentir que podia relaxar-se. Aquell noi era amor pur, i això va fer que alguna cosa dins seu comencés a desbloquejar-se.
La pel·lícula era massa vulgar, fins i tot per un diumenge a la tarda. La Gina encara no entenia per què carai els habitants d’aquella illa s’havien de posar en contra d’un pobre metge que en teoria anava a ajudar-los. També era cert que no estava gaire concentrada...
Al cap d'una estona, la mà juganera de la Gina buscava pell, com al teatre, sentint un "ara sí" ineludible. Al cap de res, sense saber com i amb la facilitat de quan tot encaixa, ja estaven despullats, pell amb pell. Ella, que tenia molta habilitat per trobar el plaer dels altres, va decidir posar en marxa totes les seves armes per compensar els nervis que tenia i com de vulnerable es sentia.
Va començar amb petons suaus als llavis, va seguir amb mossegadetes tendres al coll i va provocar-li el primer gemec quan va llepar-li un mugró i després l’altre. La pell del Carles s’eriçava, la Gina observava els efectes que li provocava i es posava cada vegada més calenta. Amb els ulls encesos va resseguir amb la llengua la cicatriu que dividia el tors del Carles en dos fins que va arribar al membre erecte i va descobrir que era de mida i forma perfectes i que no hi tenia pell. Li va llepar des de la base fins al gland i se’l va posar dins la boca. Combinava moviments ràpids i lents de cop parava. El Carles gemegava i la mirava amb els ulls ben oberts a cada canvi de ritme.
- Mare meva Gina, però què m’estàs fent!
Es va córrer de seguida, amarat de suor. Ella, satisfeta i amb sensació d'una victòria espatarrant es va estirar al seu costat.
La Gina necessitava assegurar-se que sabia donar plaer a l’altre per sentir-se segura, i era l’estratègia que utilitzava en moments vulnerables. S’havia acostumat a que fossin els altres els receptors de plaer, a ella només li tocava de tant en tant...
El Carles la va mirar i va somriure.
- Ets preciosa. – li deia, mentre li apartava el serrell de la cara – Ara em toca a mi.
Va començar a petonejar-la pel coll mentre li acariciava els mugrons suaument, va anar baixant i resseguint la silueta dels seus pits amb la llengua i fins a la zona del melic. La Gina, tot i que estava molt calenta, patia perquè encara duia la copa menstrual posada, però no va voler interrompre el seu merescut moment de plaer.
Ell va seguir baixant fins a l’entrecuix mentre feia filigranes al seu clítoris amb els dits fins que hi va arribar la llengua, en el mateix moment en què una mà li acariciava l’anus com qui no vol la cosa. Va ser llavors quan la Gina va entrar en èxtasi, va començar a gemegar i va tenir un orgasme com feia temps que no tenia, la copa menstrual no havia pogut impedir el plaer genital d’aquella tarda.
Es van mirar i van somriure de manera còmplice.
- Bon Nadal. – van desitjar-se a l’uníson.
La Gina havia despenjat el telèfon molt nerviosa, gairebé li queia a les vies del tren.
- Carles! Doncs estic a l’estació de l’AVE, i tu?
- Tornes avui de Tarragona, oi?
- Sí, arribaré tard a Terrassa.
- Tens pla a la nit? Avui és 24 de desembre!
- Res: sofà, manta i peli.
- Bon pla, vols companyia?
A la Gina se li va accelerar el cor de cop. Era mal dia ja que estava esgotada i el seu pis necessitava una bona neteja, però es moria per veure’l.
- Ostres! No ho sé... és que arribaré tard i tinc la nevera buida... no he anat a comprar i no tinc ni paper higiènic...
- Vaja... però et ve de gust? Si és pel paper... te’n porto jo! -va fer en Carles amb una rialla.
La Gina va estar uns segons en silenci, pensant. Tenia la regla, el pis desordenat, la nevera buida...
- Vinga, val!
“Merda, acabo de dir que sí”, va pensar la Gina.
Dues emocions contraposades li acceleraven el cor i li feien tenir suors fredes. Va agafar l'AVE fins a Sants Estació i després un tren fins a Terrassa.
Quan per fi va ser a casa, va tenir el temps just per arreglar-se els baixos, canviar-se la copa menstrual, pentinar-se i maquillar-se una mica, que ja li sonava el timbre.
Va obrir la porta i...guau! El Carles estava molt guapo. Va aparèixer amb una ampolla de vi, unes galetes que li havia donat un veí seu i un rotlle de paper higiènic dels bons, amb sis capes de suau cel·lulosa.
- El kit ideal per una cita, Gina. Ho he llegit en un manual per lligar, ha ha.
- Ostres! El paper és de gossets... la cosa promet!
Van riure bastant i van estar debatent si seria gaire habitual dur aquells objectes a una cita, fins que van arribar a la conclusió que el paper higiènic era el més difícil de justificar.
Tots dos estaven il·lusionats de trobar-se aquella nit, gairebé per sorpresa, i les abraçades i els petons no es van fer esperar.
- Escolta, para, para. Has vingut aquí a fer sofà, manta i peli i no estem fent cap de les tres coses! – va reclamar la Gina, riallera.
El Carles va assentir amb el cap i la va portar a coll fins al sofà, on es van asseure a triar pel·lícula. Tot a punt pel seu gran pla, però de sobte, la Gina va començar a sentir-se molt insegura. No sabia si volia tenir sexe ja amb ell i a més tenia la regla. Feia segles que no follava i no sabia ni si se'n recordaria. De cop li feia mandra visitar genitals aliens i tota la pesca.
Començava la pel·lícula. La miraven estirats al sofà. Ella estava molt rígida i immòbil i el Carles, en canvi, tenia ganes de jugar. Tímidament, va posar-li la mà sota el jersei i va començar a acariciar-li la pell amb els seus dits suaus. La Gina el va mirar i va pensar "no puc" i ell, com si l'hagués sentida, va apartar la mà molt a poc a poc i va somriure. La va abraçar recolzant-la sobre el seu tors i va xiuxiuejar-li a cau d'orella: tranquil·la, jo només vull estar a prop teu.
"Guau", va pensar la Gina, sorpresa, en el mateix moment en què va sentir que podia relaxar-se. Aquell noi era amor pur, i això va fer que alguna cosa dins seu comencés a desbloquejar-se.
La pel·lícula era massa vulgar, fins i tot per un diumenge a la tarda. La Gina encara no entenia per què carai els habitants d’aquella illa s’havien de posar en contra d’un pobre metge que en teoria anava a ajudar-los. També era cert que no estava gaire concentrada...
Al cap d'una estona, la mà juganera de la Gina buscava pell, com al teatre, sentint un "ara sí" ineludible. Al cap de res, sense saber com i amb la facilitat de quan tot encaixa, ja estaven despullats, pell amb pell. Ella, que tenia molta habilitat per trobar el plaer dels altres, va decidir posar en marxa totes les seves armes per compensar els nervis que tenia i com de vulnerable es sentia.
Va començar amb petons suaus als llavis, va seguir amb mossegadetes tendres al coll i va provocar-li el primer gemec quan va llepar-li un mugró i després l’altre. La pell del Carles s’eriçava, la Gina observava els efectes que li provocava i es posava cada vegada més calenta. Amb els ulls encesos va resseguir amb la llengua la cicatriu que dividia el tors del Carles en dos fins que va arribar al membre erecte i va descobrir que era de mida i forma perfectes i que no hi tenia pell. Li va llepar des de la base fins al gland i se’l va posar dins la boca. Combinava moviments ràpids i lents de cop parava. El Carles gemegava i la mirava amb els ulls ben oberts a cada canvi de ritme.
- Mare meva Gina, però què m’estàs fent!
Es va córrer de seguida, amarat de suor. Ella, satisfeta i amb sensació d'una victòria espatarrant es va estirar al seu costat.
La Gina necessitava assegurar-se que sabia donar plaer a l’altre per sentir-se segura, i era l’estratègia que utilitzava en moments vulnerables. S’havia acostumat a que fossin els altres els receptors de plaer, a ella només li tocava de tant en tant...
El Carles la va mirar i va somriure.
- Ets preciosa. – li deia, mentre li apartava el serrell de la cara – Ara em toca a mi.
Va començar a petonejar-la pel coll mentre li acariciava els mugrons suaument, va anar baixant i resseguint la silueta dels seus pits amb la llengua i fins a la zona del melic. La Gina, tot i que estava molt calenta, patia perquè encara duia la copa menstrual posada, però no va voler interrompre el seu merescut moment de plaer.
Ell va seguir baixant fins a l’entrecuix mentre feia filigranes al seu clítoris amb els dits fins que hi va arribar la llengua, en el mateix moment en què una mà li acariciava l’anus com qui no vol la cosa. Va ser llavors quan la Gina va entrar en èxtasi, va començar a gemegar i va tenir un orgasme com feia temps que no tenia, la copa menstrual no havia pogut impedir el plaer genital d’aquella tarda.
Es van mirar i van somriure de manera còmplice.
- Bon Nadal. – van desitjar-se a l’uníson.
