TÉ PARELLA

La Gina va arribar una mica abans amb la bici i va seure a una taula de la terrassa, estava inquieta. Tenia una intuïció molt forta, aquella seria una trobada important.
A les vuit en punt va arribar ell, puntual com sempre. Portava una samarreta blau clar amb nou mosquits perfectament dibuixats i col·locats en fila de tres en tres. Li havia regalat ella feia anys.
Van parlar una mica de les vacances i en pocs minuts ell va dir les paraules que ella tant necessitava per tancar del tot i que tant l’atemorien.

-Tinc parella.

Tot i creure's preparada i esperar-ho, va quedar-se en xoc. Se li recargolava l'estómac i alguna cosa pressionava el seu esfínter, de dins cap a fora. Necessitava alliberar el dinar mal digerit però aquell no era un bon moment.

Mentre ell seguia parlant, una part del seu cervell es concentrava en fer una força directament proporcional a la d'expulsió en sentit contrari per evitar una desgràcia, i una altra s'enfocava en digerir aquella aterradora notícia. No hi havia espai per escoltar la resta de coses que anava dient. Les seves paraules s’havien convertit en una remor de fons.

Tens parella? Ostres! A casa nostra, al nostre llit, celebrant el Nadal i la resta de festivitats amb els que considerava també la meva família. Mare meva...
Un munt d'imatges viscudes es projectaven al seu front, com unes diapositives que només podia veure ella, on enlloc de la seva cara hi havia la d’una altra dona feliç.
De la remor de fons en van sortir tres paraules que sí que va sentir:
-Es diu Eva.
Seguia observant les diapositives, quanta felicitat que li esperava a l'Eva.
-T’ho volia dir, no volia que ho sabessis per...

-Gràcies, me n’alegro però ho he de pair.

Ell, amb la seva intel·ligència emocional d'infantil ú la va mirar estranyat. No podia entendre que fes quatre anys i quedés en xoc quan li digués que té parella.
Doncs sí, em quedo flipant, se’m fa molt estrany. Ell té parella. Guau! És a dir, parella PARELLA. De les que parlen, que van de vacances, que s'estimen, que juguen amb els seus genitals... el que ve a ser una parella.

Un vichy i una copa de cava, a veure si amb quatre rotets podia resoldre el tema de l’esfínter.
No volia detalls però volia saber-ho tot alhora, i totes les coses que preguntaria i no preguntaria mai li embarbussaven la llengua impedint parlar del tema.

-Jo encara no m'hi he posat, relaciono el món de la parella i tot el que té a veure amb tu amb molt de dolor, massa, i em fa molta mandra.
-Ai Bueno... -se sent malament- a mi m’agradaria que poguessis estar amb algú...
-No és que no pugui, és que m’hi he de posar.
-Ah, lo meu va ser per casualitat, jo no volia parella però mira...

Joder, com em sonen aquestes paraules, sempre té algú que decideix per ell. He dit que me n'alegro, que és el que ha de dir una ex guay -se suposa que ho soc- però no, no me n'alegro. No me n'alegro!!!! Quin descans i quina alliberació pensar això mentre parla...
La Gina no pot evitar que se li escapi un mig somriure.

-Et veig molt bé- manifesta ell, sorprès.
-Sí, és que ho estic.