Carla IV. Sóc Sincer

Et miro als ulls
i em preguntes per què ploro.

Callo en veure't
i tinc ganes de cridar,
però callo.

I em preguntes
perquè callo davant teu,
i en parlar-me em fas ser boig,
i en cridar-te lluny de tots...

No escoltes.
I calles.
I negues. Pe què?

M'has dit, potser,
una mentida,
però he clos els ulls
i t'he cregut.

M'entens?

No et diré
el que no vols que digui.
Callaré.

Però no mentiré.
No et diré
que t'he oblidat.
No mentiré. Mai a tu.

Amb les teves mentides
ja n'hi ha hagut
prou per tots dos.