Carla III. T'espero

Un relat de: Arxiax

Camino per aquesta plaça
on t'he mirat als ulls
i t'he volgut prendre la mà
però no ho he fet.

M'assec en aquesta tanca
d'aquest carrer estret,
i miro on tu, sempre tu,
solies seure.
I el lloc és buit.
És buit.
Buit.

Furgo cada pedra
en cerca d'un rastre teu.
Olora l'aire en cerca
d'una olor del teu tabac
i recordo que ja no fumes.
O no fumaves aquell dia.

Espero prop d'aquest cartell
on t'he mirat venir tants cops,
i giro al cap a on tu, sempre tu,
solies aparèixer.
I el carrer és buit.
És buit.
Buit.

És cert que són les Rambles
i que són plenes de gent.
Però no hi ets tu, mai tu,
en aquest tros de carrer.
I em sento buit.
Sóc buit.
Buit.

Comentaris

  • Espera[Ofensiu]
    filladelvent | 10-10-2005

    Molt bé!
    Descrius bé la sensació de soledat, de mirar-la amb perspectiva, encara esperant acompanyant... M'agrada com utilitzes els signes de puntuació, i tot i que potser ja està una mica vist, m'agrada això:

    I el lloc és buit.
    És buit.
    Buit.

    Molt suggerent! Es cala als ossos.

    M'agraden els tercers i quarts versos de cada estrofa; si fas una segona lectura, es comprova fàcilment que el poema te l'has treballat, i té mots punts que es repeteixen, suggerents, sublimment, als mateixos llocs ben posadets...
    Em recorda les meves experimentacions poètiques on em proposo jocs de rima o versos...

    Solitud, frustració:

    i t'he volgut prendre la mà
    però no ho he fet.

    Els punts que es repeteixen:

    I miro on tu, sempre tu,
    solies seure/ I giro al cap a on tu, sempre tu,
    solies aparèixer/ Però no hi ets tu, mai tu,
    en aquest tros de carrer.


    Bon final, on et sinceres. Em recorda al meu escrit "Crec, sóc".

    Em sento buit.
    Sóc buit.
    Buit.


    Felicitats! Et continuaré llegint,

    -Filladelvent-

l´Autor

Foto de perfil de Arxiax

Arxiax

63 Relats

90 Comentaris

70263 Lectures

Valoració de l'autor: 9.03

Biografia:
Vaig néixer el 88. Sempre m'ha agradat escriure, no sé exactament perquè. De fet, potser mai m'ha passat res digne de ser escrit, però he estimat, he oblidat, he sentit... I amb això jo ja en tinc prou.

I look up in my inwards eye
which is the bliss of solitude....



Nota: Hi ha algú que comenta relats en nom meu.... em sap greu si us ofèn