Carícies de seda

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Les teves carícies de seda,
Ay, les teves carícies de seda,
Un record imperturbable,
Sense ser gran,
Però sincer.
Les teves carícies de seda,
Em porten a una inmensitat de somnis,
Somnis extranys,
En els que surts tu.
Les teves carícies de seda,
Semblen de vidre,
Sensibles al tacte,
Semblen que s'hagin de trencar,
I em fa por sentir-les,
Perquè no es puguin esgarriar.
Les teves carícies de seda,
Són fugiceres,
I juguen a amaguetons,
Amb les meves mirades,
Semblen volgué fugir,
De les meves mans,
Però en canvi van a buscar-les,
Per seguint-me fer somiar.
Les teves carícies de seda,
Ay, les teves carícies de seda,
Un record inborrable,
Que habita la meva ment.


Comentaris

  • Belles carícies sens dubte[Ofensiu]
    ITACA | 23-08-2005 | Valoració: 10

    Ai aquelles carícies de seda, aquestes que semblen que s'escapen, i en realitat es mouen cap a les teves mans.
    Un poema sensual, amb trossos tendres, el trobo molt sincer, escrit amb molt de tacte.
    Has aconseguit almenys a mi, fer-me sentir aquestes mans de seda, les expressions i comparacions són molt boniques.
    Un poema fàcil de llegir, d'aquells que no se't fan pesats o molt vistos.