cargol treu banya...

Un relat de: teresa serramia

Si jo fos un cargol
treu banya
pujaria la muntanya

naixeria a la punta del llapis
d’un nin de parvulari

em passejaria pels seus llavis
salivats de cançons

m’adormiria en el petó
amagat en el clotet
de la seva galta

perquè em plauria ser un cargol
treu banya
als llavis de l’infant
que a cada instant neix
somrient

de la punta del meu llapis

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Anaïs | 17-03-2012 | Valoració: 10

    Hola Teresa,

    el teu poema és molt bonic i tendre, com un infant.

    Anaïs

  • LLIURE[Ofensiu]
    De tots colors | 13-07-2011 | Valoració: 6

    Desprèn en les paraules la etapa de l’ infantesa com una etapa sensible i feliç, la llibertat per estimar i encara el camí a dibuixar.

  • Tendríssim poema,[Ofensiu]
    Xantalam | 23-03-2011

    càlid i dolç, un petó a la poesia, el rastre resplendent que deixa un cargol.
    Moltes felicitats!

    Abraçades i petons, Teresa.

  • Un poema deliciós![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-03-2011 | Valoració: 10

    Tant de bo tots els infants del món tinguessin un cargol que deixés besades als clotets de les seves galtes!
    Una abraçada, Tersa!

  • Un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 21-03-2011 | Valoració: 10


    Amb uns mots que son com pinzellades en el quadre de la sensibilitat
    Una abraçada
    Josep

Valoració mitja: 9

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.