Canvis

Hi ha vegades en les que ens sembla, que tot ha canviat. Sí, sí, així és. Ens aixequem un dia per l'altre i mirem al nostre voltant amb cara de pomes agres. "Què és el que ha passat?!" Preguntem sempre en veu alta. Ningú ens contesta. Clarament, el que ha passat és que les coses han arribat a canviar tant que ni tant sols ens n'hem adonat, i ara, ja és tard per a poder-les tornar a la normalitat. Aquells amics que una vegada et van fer suport, ja no hi seràn més, o bé, aquella familia que creies que tenies assegurada, ara ja no et regala la seva amabilitat. Com pot ser que les coses que ens defineixen, aquelles que resulta que mai haurien de canviar, canvien així, d'una vegada per l'altre, com si fos alguna cosa senzilla... Mil vegades ens hem preguntat perquè les coses són així i no d'una altra manera. Lògicament, nosaltres ens ho hem guanyat a pols. Sí, cada cosa que fem, cada acte, és allò que realment ens defineix. Tothom intenta no espifiar-ho tot, però, sempre hi ha el típic que no pot canviar com és i ho ha d'espifiar tot per llei de Murphy.

I ara...què? Què fas quan t'adones que tot el teu voltant ja no és el que era? Què és el que realment pots fer? Fugir? Marxar corrents? Escapar? No hi ha sortida. No pots intentar buscar solucions que contenen la paraula "desaparèixer" perquè qui ha de canviar les coses només ets tu. Que senzill seria, eh? Poder tancar els ulls, prémer ben fort els punys i desitjar que tot desapareixi o bé es solucioni. Malauradament cap humà té la sort de tenir dit poder...
Simplement, i malauradament, quan les coses canvien, la única cosa que podem fer nosaltres al respecte és adaptar-nos-hi. Acceptar que allò que va ser una vegada, ja no serà, ja no pot ser.