Cercador
Cants de sirena... del mar mort
Un relat de: Becari- Compartir:
Al seu cor ja no es sentien
els cants de sirena del mar mort
diguem que era un any qualsevol
mil anys desprès del que voldria jo.
Ningú no l'esperava a l'estació
ni dormia ben acompanyada
perquè sovint l'acompanyant era jo
vestit de migdiada, nu de matinada
Ella ja no cercava amors impossibles
i això feu possible el nostre amor
però un dia al mirall no hi havia
lloc per a més d'un cor.
Ja no cercava amors mercenaris
ni jo sortia ja dels armaris
de la soledat dels solitaris
que estan millor que estant amb tu
Comentaris
-
Maco[Ofensiu]angie | 27-10-2005
M'agrada el poema. És autèntic, però trobo que la paraula amor, surt massa cops, i en un poema curt això trenca un pél la musicalitat.
De tota manera, cadascú escriu com sent i vol fer sentir als altres , i tu ho has aconseguit.
-
títol...[Ofensiu]Capdelin | 25-10-2005 | Valoració: 10
bestial, made in Becari!!!
crec que el títol ja insinua i amaga l'argument del poema... passes sobre ell amb calma aparent, però per les esquerdes del mirall es veu la duresa del missatge...
tens un do especial d'encertar sempre i fer blanc en cada tret de la teva imaginació... felicitats!
una abraçada!
