Cansada del teu NO

Ja estic cansada,
cansada del teu no constant
de la teva llunyania
de la teva indecisió.
Estic tan cansada
que només el fred
és capaç d'atravessar-me el cor.
Ja sé que aquest camí
l'he de recórrer sola,
que som jo qui té ganes de cridar,
qui vol fugir.
però, que faig si et necessito?,
a qui li conto que ja ets massa important?,
que et miro d'amagat
i et desitjo en silenci.
Que les nits son massa llargues
sense tu,
que em passo el dia
somiant desperta i esperant
creuar-me amb tu en qualsevol cantó.
I a canvi...
no passa res.
Em retrobo amb el teu no...
una vegada i un altre,
i caigo i em faig mal,
i l'angoixa es fa tan forta
que penso que això no pot durar
una setmana més.