Cançó de l´ahir

M´estic prenent Gin tònic i penso en la tonada
d´una cançó passada que vas cantar-me ahir.
Tenint el cor que enyora les teves abraçades
i vaig pel món amb dubtes de l´amor que em donaves,
m´ho vas cantar ahir.

No diu que m´mestimaves ni diu que jo t´adoro
tant sols jo sol l´escolto, avui, demà i més tard.
I aixi com les quimeres que teníem per justes
ganivets sense juntes s´han fet claus sense puntes
que tu al cor m´has clavat.

La cançó és amagada entre móns que s´emunyen
i es toquen amb les ales com dos coloms de nit.
I el lleu record que porta és l´última abraçada
al llit que s´esberlava i al llençol que esperava
per culpa de l´ahir.

El riu del passat vessa d´aigua enamorada,
el riu d´ahir s´ajassa com un llimac greixós,
i el riu d´avui s´escola entre les mans que el prenen
que impotents ensopeguen en lliçons que s´aprenen
als llits del teu pecat.

Mai més farem tonades, mai més, jo t´ho prometo
i així i tot em repto en un mirall trencat.
Però just com les figures que hi ha a les sepultures
et guardo i et malmeto, t´ofego i no t´estrenyo
car la mort t´ha encalçat.

Adéu amor d´un dia, d´un vespre i de mil tardes
adéu amada amarga que vas cantar-me ahir,
adéu a la tonada, adéu a la trobada
adéu a la besada i adéu a la mirada
d´uns ulls com tu i la nit.