Camins

Vaig caminant, passo inadvertit,
sóc com el vent que acaricia la teva pell,
em sents però no estic present.

Camins que són durs de seguir
però amb dificultats continuem endavant
per poc desprès tornar-nos a enfonsar.

Amb el temps te'n adones que mai ho aconseguiràs,
que tot és un error,
res havia de passar,
i que mai vas estimar.

Si vas caure en un error es normal,
tots hem caigut algun cop,
però has de reconèixer que t'has equivocat,
dons aquet es el primer pas.

Un consell et penso donar,
has de viure la vida com si fos el primer dia
i no com el últim,
així aprendràs a conèixer,
a estimar
i a valorar
que et passes la vida plorant
i a pesar de tot vols seguir endavant.