Càlides nits d'estiu

Un relat de: joandemataro

Amb enyorança recordo
les càlides nits dels estius,
viscudes amb ulls d'infant,
que fan real la il.lusió.

Allà, a la humil barriada
amb les cases sense portes
regalimant de calina,
quan les ombres arribaven,
tothom petava al carrer.

Mentre els infants descolgàvem
tresors amagats dins la fosca
i jugàvem amb la nit,
Els grans, relaxats xerraven,
saludaven el veïnat,
asseguts en cadiretes
que plantaven als portals,
que eren ruixats de nou
per treure-li les calors
a la terra socarrada…

I a tots ens passaven les hores
fins que la fresca anunciava
que potser podríem dormir…
I a casa tornàvem alegres
amb el reflex dels estels
espurnejant-nos als ulls.

Al meu record hi ha rialles,
bon humor, relaxament,
emoció, encantament…
Hi ha rellotges sense busques,
respecte a la llibertat,
flairança de fresca infantesa,
encara la puc olorar…

Comentaris

  • Quina dolçor...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 21-09-2010

    ...desprenen els teus versos. Són els d'un moment primordial, quan vam aprendre amb quina senzillesa pot arribar allò millor de la vida. És preciosa la manera com ho saps transmetre.

    Petonassos a cabassos, amic.

  • Nits d'estiu entranyables...[Ofensiu]
    brins | 17-09-2010 | Valoració: 10

    que jo també puc olorar encara...Joan. Eren molt semblants a les que tu tan magníficament descrius, gairebé idèntiques.

    Moltes gràcies per recordar-me-les!!!

    Una afectuosa abraçada,

    Pilar

  • Aquest poema [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-09-2010 | Valoració: 10

    m'ha fet reviure molts capvespres de la meva infantesa , quan al Masnou el veïnat sortia a prendre la fresca. La quitxalla jugàvem mentre els grans xerraven i intentaven distreure la calor.
    M'agrada com expliques les teves vivències.
    Una abraçadota, Joan.