Càlides nits d'estiu

Un relat de: joandemataro

Amb enyorança recordo
les càlides nits dels estius,
viscudes amb ulls d'infant,
que fan real la il.lusió.

Allà, a la humil barriada
amb les cases sense portes
regalimant de calina,
quan les ombres arribaven,
tothom petava al carrer.

Mentre els infants descolgàvem
tresors amagats dins la fosca
i jugàvem amb la nit,
Els grans, relaxats xerraven,
saludaven el veïnat,
asseguts en cadiretes
que plantaven als portals,
que eren ruixats de nou
per treure-li les calors
a la terra socarrada…

I a tots ens passaven les hores
fins que la fresca anunciava
que potser podríem dormir…
I a casa tornàvem alegres
amb el reflex dels estels
espurnejant-nos als ulls.

Al meu record hi ha rialles,
bon humor, relaxament,
emoció, encantament…
Hi ha rellotges sense busques,
respecte a la llibertat,
flairança de fresca infantesa,
encara la puc olorar…

Comentaris

  • Quina dolçor...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 21-09-2010

    ...desprenen els teus versos. Són els d'un moment primordial, quan vam aprendre amb quina senzillesa pot arribar allò millor de la vida. És preciosa la manera com ho saps transmetre.

    Petonassos a cabassos, amic.

  • Nits d'estiu entranyables...[Ofensiu]
    brins | 17-09-2010 | Valoració: 10

    que jo també puc olorar encara...Joan. Eren molt semblants a les que tu tan magníficament descrius, gairebé idèntiques.

    Moltes gràcies per recordar-me-les!!!

    Una afectuosa abraçada,

    Pilar

  • Aquest poema [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-09-2010 | Valoració: 10

    m'ha fet reviure molts capvespres de la meva infantesa , quan al Masnou el veïnat sortia a prendre la fresca. La quitxalla jugàvem mentre els grans xerraven i intentaven distreure la calor.
    M'agrada com expliques les teves vivències.
    Una abraçadota, Joan.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

427859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan