Cagadubtes

Feliç aniversariiiiiiiiii!!!!! T'estimuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!! ^^

M'ha fet gracia el titol, pocs cops havia escoltat "cagaduptes" una paraula graciossa i un titol que dona pas a llegir-lo per curiositat.
M'ha agradat fadeta.

és el principi d' un raonament ,així de clar.
Endavant.

has resumit una sensació que massa sovint molts hem tingut.
Recordo, amb esforç, no cal dir-ho, que jo pensava això de mi. Amb el temps m'he acostumat a ser el que sóc, i ja no me'n planyo.
M'ha agradat molt. És sencill però directe. No és el típic i tòpic. Vas molt bé!.

Ah, i perquè no, et recomanaré un poema. Del Gabriel Ferrater. Va una mica del mateix... si el saps llegir. És dificil, el poema, però val la pena:

PLORAR

Neci, per què voldries
aprendre de plorar?
Ella encara vacil·la,
se li decanta el cap,
el món et roda i vibra
com, cadent averany,
la baldufa moria
quan sabies plorar.
Si s'allunya i no et mira,
si t'és advers l'instant,
de plorar què en trauries?
Si et sent, neci, riurà.

I avui sabies riure,
però el riure plombat,
com un cos mort, et llisca
aigua endins, per instants.
Capbussa't, neci. Via.
Nas i orelles amb sang,
cobra el riure. Si es gira,
riu, i potser riurà.

Gabriel Ferrater.

Xavier-Bruixot