CACERA

Feia dies que anava inspeccionant els rastres que m’interessaven en un sorral del camí prop d’un biot mig sec i d’unes roques que sobreeixien d’un esquei de gresa.

A la sorra es dibuixava una línea fent ziga-zaga com si algú hagués arrossegat una corda i, a prop, unes marques de petjades minúscules travessaven la pols del camí també en direcció al bosc.

M’enfilo al marge i m’assec en el pla d’una roca des d’on veig tot el tros que m’interessa, comprovo que tot estigui a punt per disparar i omplin-me de paciència, espero a l’aguait.

El sol comença a escalfar, de tant en tant una glopada d’aire mou les fulles de les alzines, una cigala a començat el seu xerric a les branques d’un pi proper i el cant del Cucut es barreja amb els sorolls del bosc.

Després d’unes hores, quan les gotes de suor em cremaven el coll i ja donava el matí per perdut, de sobte el crit d’un Gaig m’ha posat els sentits alerta, davant meu el sotabosc es mou a cops violents i el soroll de les fulles
presagia una lluita a mort com jo esperava.

M’afanyo a apuntar al costat d’una soca de bruc, un dels possibles llocs que podria sortir la meva presa, de cop i volta es fa el silenci, extremo l’atenció, està escoltant el perill, es decideix, i en un girar d’ulls es planta al mig del camí, i gira el seu cap viu com un llamp a un costat i altre i, aixecant-lo, em mira amb sorpresa, en aquest moment, disparo.

Ha estat un dia de cacera profitós, la mostela i la serp que estirava agafada amb unes dents com agulles per darrera el cap, m’han donat una foto estupenda.