CAÇADORS D'ASSASSINS: PRÒLEG

CAÇADORS D'ASSASINS

PRÒLEG
Va escoltar com els seus budells ressonaven en el fosc carreró en impactar en el sòl. Tot va ser molt ràpid i amb prou feines li va donar temps a reaccionar ni a saber que estava passant. El seu cos es va desplomar donant raneres, els últims moviments de la seua agonia. Rius de color escarlata avançaven per morir en un toll dens.
El cos al cap d'uns minuts es va quedar immòbil, que tinten la neu de color vermell. Al seu costat una altra figura observava amb un ganivet ensangonat la seua obra. Amb el pit inflat d'orgull va murmurar unes paraules a la foscor. Poc després una segona figura es va reunir amb la primera. Entre els dos discutien els detalls d'aquell quadre, les fallades en el disseny o els errors d'execució. Els dos aspiraven a la perfecció del seu art. Mostrar al món la futilitat de la vida i que millor manera de representar aquesta que amb quadres reals?
Cadascun d'ells tenia el seu propi estil, però col·laboraven, alternant cada vegada l'autor del quadre, per aconseguir la seua pròpia perfecció, el seu magnànim estil. Pensaven que la gent no els entenia, però ells estaven convençuts del que feien. O no és veritat que sempre s'ha ratllat de bojos als genis? Això eren ells, un parell de genis avançats al seu temps.
Després de debatre, amb prou feines passats uns minuts, van abandonar l'obra perquè l'endemà qualsevol transeünt la pogués admirar. Però malgrat els seus esforços l'única cosa que van aconseguir és que la població entrés en pànic. Aquell havia estat el seu seté quadre i a la gent i als crítics en general no els agradava el seu art. Haurien de millorar la seua tècnica per produir un quadre conjunt sense imperfeccions i que anés del grat del món sencer. Aquesta era la seua aspiració, el seu somni suprem. I estaven esforçant-se en la seua obstinació.