CAÇADORS D'ASSASINS: CAPÍTOL II: HISTÒRIES DE VIOLÈNCIA: PART 3.

- La ciutat està plena d'escòria.- Comenta un tipus gran i una mica gros, amb una barba de tres dies, fa tot l'efecte de ser un llenyataire, al coll també se li pot veure una cicatriu.- Vegeu aquesta ferida? Doncs me la va fer un malparit una vesprada-nit quan eixia del meu bar preferit. Era un divendres qualsevol i havia anat a veure un partit de basket. Jugaven els Ics contra els Zeta. Finalment la victòria se l'endugué els nostres ics. Tan emocionat estava que vaig convidar a una ronda a la gent que hi havia al discret, i per descomptat decent, bar. Doncs, eixia jo del bar, una mica contentet, tot cal dir-ho, i mentre em dirigia a casa meua que m'entraren ganes d'anar a orinar. Ja veus tu, coses que passen. Total que m'estrenyia tant que vaig decidir anar a aliviarme a un carreret que hi havia en un lateral de l'avinguda per la qual caminava. Era un carrer una mica ocultat i un poc fosc, un lloc ideal per a miccionar, no sé si m'enteneu. La qüestió és que mentre ruixava darrere d'un escombriaire, que note una cosa freda que em feia contacte amb la pell. Una veu em digué que no em moguera i que li donés la cartera i tot el que tenia. És clar que jo continuava amb la... bé ja sabeu que, a fora. Però clar, jo no anava a deixar-me robar tan fàcilment, així que li vaig donar una cabotada amb la coroneta. Li vaig trencar el nas i caigué a terra, però amb la caiguda m'esguerrà el coll amb el ganivet. De totes maneres amb les meues manasses vaig primer la ferida i vaig aconseguir trucar a emergències amb el mòbil. Al cap d'una estona trobaren al lladregot inconscient a terra i a mi també desmaiat per la falta de sang. Dies després em vaig adonar per la premsa que aquell tipus es dedicava a atracar i a matar a les seues víctimes una vegada desplomats. Si no haguera reaccionat com ho vaig fer, a hores d'ara estaria ben mort. Per això vull unir-me al grup, per a netejar l'escòria de la ciutat X.

El grup aplaudí fortament després que l'individu contara la seua història. Pareixien orgullosos d'aquell home que s'havia defés.

- Així és com es fan les coses.- Digué un xic jove d'estatura mitjana, que també tenia un tall al coll.- pareix que en aquesta ciutat als criminals els agrada fer talls al coll. També felicitar als altres supervivents que han contat la seua història i agrair als presents la seua assistència, aquesta ciutat necessita herois com nosaltres. Gent disposada a posar fi a tanta immundícia. Serem com uns llibertadors, retornarem la pau i la llibertat als nostres carrers. Que passejar no siga causa de temença per part nostra. Eixa és la nostra comesa, o almenys això vull entendre a què es dedicarà aquest grup. Bé, sense més preàmbuls em dedicaré a relatar els tempestuosos moments que m'han conduït a estar avui aquí amb tots vosaltres disposat a actuar pel bé comú i per una ciutat neta de criminals.