CAÇADORS D'ASSASINS: CAPÍTOL 1: LA PRESSA ES CONVERTEIX EN CAÇADOR: PART III

I fins aquí la meua llista, pot ser que debatent entre nosaltres afegim més coses, però si seguim aquestes senzilles regles, serem millors i més eficients en la caça d'assassins. Com us vaig dir per correu a cadascun de vosaltres l'objectiu és estar un mes aquí tancats practicant aquestes normes i entrenat per estar fortes, sense oblidar que estudiarem comportaments criminals i qualsevol detall que ens puga servir. Però sense oblidar que el nostre objectiu és d'exercir de patrulla voluntària per donar suport a la policia, no per resoldre els casos per nosaltres mateixos. Volem seguretat als carrers, no medalles.
- Però tot això va de debò? - Pregunta un tipus bastant corpulent i amb barba de llenyataire. - A altre que interés tens tu?
- Per descomptat que tot això va de debò. -Responc. - O per ventura veus que la meua cara siga d'estar explicant un acudit? Les regles són reals i qui no les complesca serà automàticament expulsat del grup. De moment jo sóc el que mana, ja que sóc qui aportarà els recursos necessaris. Dins d'un mes quan ja sapiguem més sobre nosaltres triarem un consell que prendre-les decisions, però jo seguiré sent el president. I en resposta a la teua pregunta la meua núvia va ser atacada per uns malparits, els assassins del quadre. La meua intenció és tancar-los per a tota la vida a la presó. Després d'això seguir atrapant escòria. Farem de la nostra ciutat un lloc millor en el qual viure, on nosaltres, els nostres familiars, els nostres amics estiguen segurs. Qui està amb mi?
- Jo! - Criden la major part dels assistents.
- Així que qui no estiga d'acord pot abandonar el grup en els quinze minuts vinents. Així que de moment a menjar i beure.
La gent comença a menjar i beure, primer amb vergonya després amb més afany. La xerrada comença a florir de forma natural entre els presents. Presents d'aparences molt dispars: Hi ha gent mutilada, amb cicatrius en la cara, amb més pes, amb menys pes, més altes, més primes, bruna, rossa, castanya...
- Bé- Dic – Ja han passat els quinze minuts de rigor. Veig que nede s'ha anat, això significa que accepteu les condicions i que d'aquí d'ara endavant estareu un mes sencer aquí entrenant, tant físicament com intel·lectualment. Pot ser que a alguns de vosaltres no us agrade estudiar, o entrenar. No us preocupeu, no hi haurà cap tipus d'examen, sou adults lliures si no voleu adquirir els sabers que us permetran salvar la vida allà vosaltres, l'únic requeriment per entrar en el grup és estar tot el més aquí. Evidentment això no és una presó, qui vulga pot abandonar la mansió quan li vinga de gust. Per si no us ha quedat clar la beguda i el menjar corre del meu compte. Una altra cosa, dormirem tots junts a la mateixa habitació, amb grups de vigilància, per així anar practicant les normes que hem llegit al principi. El mateix serveix per a anar al bany, sempre en grup. Un advertiment els grups seran mixts, un mai sap amb qui estarà una vegada surta al camp, així que millor anar perdent vergonya. Això sí, no es consentirà cap tipus d'agressió sexual, ni gens per l'estil. I evidentment tampoc fa falta que observeu com la persona fa les seues necessitats. És suficient amb vigilar que no hi ha cap perill que s'aprope. En aquest cas vigilar dónes de la porta i mantenir contacte tota l'estona amb la persona que estiga en el bany. De moment això és tot, podeu seguir menjant, bevent i establint contacte entre vosaltres. El servici servirà el sopar a les 21.00, després del sopar xerrarem sobre les nostres motivacions per pertànyer a aquest grup.
La gent reprén les seues xerrades i el seu menjar, comencen a sorgir grupets de persones. Per la meua banda vaig passejant per la sala observant a la gent i interactuant amb ells. El meu pla està en marxa ara solament falta saber si ha donat o donarà bon resultat. Pense que sí, ho faig olor en l'aire. Faig olor aquesta tensió latent. Feia temps que no tenia aquestes sensacions, quan vaig començar a sortir amb Iveth em vaig prometre a mi mateix deixar les meues accions secretes. Deixar de banda el meu hobby, desintoxicar-se com ho faria un alcohòlic. Evidentment és una necessitat molt difícil de controlar, però la sacie un parell de vegades a l'any amb delinqüents. No havia tingut cap aspiració més que el meu entreteniment fins que ella va aparéixer en la meua vida. A poc a poc havia reduït la dosi de la meua droga, pot ser que algun dia aconseguesca el meu objectiu i ho deixe del tot. Però ara sent l'emoció de la caça. Aquell parell de malparits que gairebé acaben amb ella no saben amb qui s'han ficat, pagaren molt car les seues accions. En el fons els comprenc, però no puc permetre que ella visca al mateix món que tipus com aquests. Per la seua seguretat m'encarregués d'exterminar a qualsevol criminal. No m'alegra l'agressió que ha sofert Iveth, però ha servit per a descobrir el meu objectiu en la vida, l'eliminació de l'escòria de la societat.
A les nou en punt de la nit els meus servents entren a la sala i mentre uns recullen els plats buits uns altres preparen les cadires i els plats amb nou menjar. Ells amablement demanen als convidats que els deixen un buit per preparar-ho tot. En tan sols deu minuts ja estem tots asseguts al voltant de la taula.
La gent menja amb menys entusiasme que amb el menjar de la recepció, cosa normal, ja que havien menjat. Així que a les nou i 40 de la nit la gent ja no estava menjant, dedicant-se a xerrar o a observar la sala. Les parets estan repletes de quadres dels meus avantpassats, separat per generacions i caps de família. El 50 per cent dels retrats de cada cap de família són amb una presa de caça a les mans, en els peus... El següent 40 per cent relacionat amb la seua professió, advocats, comptables, metges... L'últim 10 per cent dedicat a la família. De tota manera, hi havia en comú en tots els quadres una cosa. I és la mirada freda i calculadora característica de la família. No sé si als altres caps els agradava el mateix entreteniment que a mi, la qual cosa, si s'és que els agradava matar, basant-me en els quadres de caça que hi ha. De tota manera, jo encara no tinc els meus quadres allí, això solament és un privilegi per qui herete la mansió, curiós és que en la meua família solament i té un fill, per tant, no hi ha complicacions d'herència. La veritat és que no sé si la qüestió de solament tenir un fill és triada voluntàriament o cosa de la destinació. Hauré de parlar amb el meu pare quan decidesca tenir fills amb Iveth, sempre que ella vulga casar-se amb mi.