buscant el camí que mai vaig trobar

He llegit al ritme de la melodia. No hi entenc ni un borrall, de música. M'agrada o no m'agrada, i hi guipo més enllà. És clar que el tipus de música depèn molt del moment. Cada moment és diferent, i quan encertes la melodia més apropiada a aquell concret instant, és realment màgic. Per deixar-te emocionar i viure aquella emoció més enllà de tot el que et pugui envoltar.

He llegit, com et deia, al ritme de la música. He arribat al final i he recomençat. He fet alguna pausa. M'he oblidat de tot un instant, també. Fins i tot del relat. Crec que això volies expressar, més enllà dels dubtes que ens assetgen, de les nostres inconstàncies, temors, recels, recances... I ho has aconseguit. Descriure la ingràvida sensació d'alliberament, d'haver-te alliberat fins i tot de tu mateix, o sobretot de tu mateix. Oblidar-ho tot per sentir, percebre i paladejar el plaer d'ésser, el plaer de viure.

Gràcies per aquest parèntesi. El tindré present quan necessiti fer-lo.

I gràcies per tenir-me en llista! Vull de textos a llegir. Clar que després de bones obres, notaràs les meves una mica frívoles o insubstancials (sobretot la primera, que pel seu toc d'humor potser trobaràs massa lleugera. T'ho avanço perquè m'ho han dit i perquè jo ja n'era conscient des del principi, d'aquesta circumstància). Però de moment és el que hi ha, jeje!

Quan et vingui de gust llegir-les i estiguis per aquí (que vagi molt bé la feina! No pot ser bo això de parlar només de les novel·letes que he escrit, jeje), ja saps, a disposició les tindràs!

Molt bona estada per Andalusia, i si és que ja n'has tornat, espero que tot hagi anat molt bé!

Salut i lletres i petons i abraçades!!!!!!!!!

V.

Crec que hi ha un moment en que les pors ens alliberen i deixem de ser els seus esclaus submisos, potser el camí és llarg i turmentat, no t'ho nego.
He sentit com tu les ànsies de volar, de la llibertat desitjada per a viure, llibertat de parlar clar, de no fer l'hipòcrita -la vida és massa curta- en fi, la llibertat per poder ser i mostrar-nos als altres més autèntica i sincers.

"...Aire i so. I la força que bull dins meu, recorrent amb ànsies salvatges les venes que em donen vida..."

Tens la força i el talent, la resta vindrà per si sola i els murs infranquejables cauran quan el teu pas sigui fort i decidit, sense dubtes. Més val equivocar-se que no haver viscut.

petons bonica!, fa temps que vull anar llegint-te, doncs les teves reflexions són profundes i van més enllà d'una història o una situació. Romanen encara que faci temps de la lectura.

petons!!

gypsy

PD: m'agrada veure quan treus el cap pel fòrum, tan entusiasta i engrescadora!.

ja que sóc aquí...

Parles de dubtes. No et voldria desenganyar, però aquesta lluita no para mai. Per molt segura que estiguis en determinats aspectes sempre et perseguiran els dubtes. Per això escollim, constantment estem escollint.

Escolta, que recordo el llibre, eh. No et preocupis que el tinc present, ja me'l portaràs quan coincidim. Crec que aniré a l'Hospi a veure que diuen la Leela i l'Africa.

Un petó molt gros fiduet, molt maca la música, de veritat.

M

genial la valoració que em fas a "Taller", no perquè diguis coses gratificants, sinó per la tècnica que empres: un dona molt eixerida, extraordinària, baja!!

preciós el relat i la música. Quina màgia en tot plegat, kispar fidu!

De debò, estic meravellada.

Un petó i una abraçada (l'ale-luia de Hëndel!)