Cercador
BRUIXA
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Darrera un rèbol de vent
he amagat els mots en
un catau de serps,
i em quedaré amb els
silencis de les pedres
i amb les ferides al cor.
Els ocells volen sense veu
per boscos de onatges
estranys,
i l’ombra s’amaga dins
la pluja de roses sense
color.
Quin secret amagues?
Dins la teva copa que
vull besar el cristall
on els teus llavis han tocat.
Que m’has donat? Bruixa
encisadora de la nit
que et veig en cada estel.
Vindran mil solituds de
vespres i totes les preguntes
del dia, però tinc els mots
amagats i sols penso que
encara t’estimo.
Comentaris
-
preciós![Ofensiu]teresa serramia | 26-03-2011
Té màgia el teu poema...Embruixa i atrapa...Tens un llenguatge molt ric i una gran capacitat de trenar imatges d'una gran força expressiva: felictats!!
-
ets un gran poeta p.tola[Ofensiu]joandemataro | 15-03-2011 | Valoració: 10
em trec el barret per la forma tan preciosa que tens d'expressar-te
un referent per mi
una abraçada ben cordial
joan -
amor[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 14-02-2011
un poema d'amor foll, arrauxat i tèrbol. Imatges fredes -el vidre- i el cor calent pel desig d'estimar. Un bell poema Josep!
Ferran -
Bon poema!![Ofensiu]free sound | 08-02-2011 | Valoració: 10
Poc a poc surten els mots,
i no en dubtis mai que ets un bon poeta,
és un sentiment,
diferent a l'altre gent.
Cal seguir jugant,
per fer-ne de la vida
un bonic encant.
l´Autor
116 Relats
491 Comentaris
95820 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com