Cercador
Box 7
Un relat de: magalo- Compartir:
Mig que hi ets, mig que t’absentes,
i els minuts se’t fan eterns.
No te pressa l’ambulància
que t’ha de dur al hospital,
i al no xisclar la sirena
també sembla un bon senyal.
Bates blanques, mans estranyes
sacsegen el teu cos gran
d’home gran, d’un tros gran d’home,
que ara s’ha quedat petit,
i tant meu, però al mirar-lo,
em sembla que mai l’he vist.
Urgències que no t’urgeixen
no et cal un llit al Box Set,
mascareta, tubs a dojo,
control de constants vitals,
abans d’aquest lloc pensaves
que un s’hi posa més malalt.
Oxigen entrant a dojo
com vida que torna a entrar;
vida tan teva com meva
que s’aguantava d’un fil .
però ara m’has fet un somriure
i et se novament amb mi
Comentaris
-
Sobre el Minirepte[Ofensiu]nuriagau | 07-07-2011
Recorda que tens temps de puntuar els relats fins a les 15.00h.
-
Poema d'agraïment[Ofensiu]nuriagau | 05-07-2011 | Valoració: 10
Has dedicat un poema al Box que va salvar la vida del teu marit. És bonic ésser capaç de fer un poema d'agraïment, un homenatge a aquell espai (i el seu equip sanitari) que t'ha sabut donar resposta a un problema de salut.
M’han agradat molts dels versos i reflexions que hi has encabit. Especialment, quan dius que trobes que ha empetit i que no reconeixes el seu cos com a conegut. També quan comentes que la vida estava penjada d’un fill, tant la d’ell, com la teva.
Ens seguim llegint,
Núria
PS: A veure si també t’inspires per al REPTE MINIRELATS núm 5: Notícia a la televisió. Fixa’t en el termini establert. Crec que vas penjar una aportació, al Minirepte anterior, fora de termini.
l´Autor
163 Relats
484 Comentaris
116553 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Terrassa,En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.
Marta
mgalobardes2@gmail.com