Bicicleta

Un relat de: tapisser
Jo, la narradora d'aquesta història, sóc una calèndula que si no fos per al meu cridaner color grog, passaria inadvertida en moltes ocasions.
Uns, em volen per les meves qualitats terapèutiques, i altres, els que més, em confonen amb la meva parenta de pètals dubitatius entre sis i nos. Sigui com sigui estic farta d'observar des de la impotència de la meva astaticitat, tot el que passa al meu voltant.
Em faig pagues per saber la vida de la meva companya que jau impassible, sense vida, metres enllà.
Sempre l'he vista en el mateix lloc, impàvida, seriosa, amb aquest toc de nostàlgia i plena d'òxid per arreu. Fa molts anys que és aquí, ja me n'havia parlat l'avi boixac que ja vivia en aquest mateix camí.
Ara com per aquesta zona no hi ha pinassa, és de les estacions de l'any en què es veu més despullada, destapada de les plantes enfiladisses que semblen abraçar-la i retenir-la quan ve la calor.
S'hi reconeix el seu vell manillar, que algun dia va ser vermell, els pedals i el que queda de les rodes.
Estic cansada de veure la gent en els seus passejos, bicicleta amunt i avall i jo sempre esperant la tornada, com si fossin "bumerangs", sigui dit de passada, sóc molt patidora, i no puc concentrar-me en res si no han tornat els ciclistes sans i estalvis, esbufegant, vermells de cara, sempre amb la pressa que els hi dóna el cronòmetre per treure tres minuts a la ruta d'ahir.
Total: que si no els veig tornar, em queda la recança de si els hi ha pogut passar res, i no puc fer ni la fotosíntesi ben feta fins que els veig de regrés. Ves quina poca-soltada més ximple.
Aquesta bicicleta morta, vull imaginar-me-la imprescindible per a algú, a qui duia amunt i avall sense parar i hi depenia. Vull imaginar-me-la d'un vermell atrevit, volant i tallant les brises com un cantell d'una fulla a l'estiu.
Ara és no mes una ferralla, però vés a saber què ha sigut en la seva plenitud.
A mi em fan patir molt els ciclistes i les bicicletes.

Comentaris

  • A mi també...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 21-07-2017 | Valoració: 10

    ... per raons que no venen al cas, les bicicletes em fan patir, no sempre, només de tant en tant, algun ensurt que digueu vosaltres. Pel que fa al teu relat, l'acabe de descobrir ara mateix i m'ha semblat molt bell. Gràcies per tan bona i poètica prosa i felicitats.

  • M'agrada el teu relat[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 21-07-2017 | Valoració: 8

    El teu relat és agradable de llegir. Me n'he perdut en alguns punts, però crec entendre que poses en solfa les aventures i desventures amb la teva bicicleta.

    Jo també vaig tenir una bici, i després una moto, i hi vaig tenir aventures i desventures.

    No obstant, et recomano que repassis el teu estil, perquè a vegades em perdo, fas uns "salts d'argument" que despisten.

    Bona tarda, company de web.

  • Més enllà de la vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Els teus relats màgics sempre van més enllà de la vida. La dones als objectes més inversemblants, si més no des d'un punt de vista humà. I fer-ho no és gens fàcil. Ets un mestre de la ficció, de la fantasia fantàstica. Una forta abraçada, Albert.

    Aleix

  • Déu... la bicicleta.....[Ofensiu]
    jomagi | 16-01-2017 | Valoració: 10

    Avui dia sóc un motard més aviat vell..... ( L'es hi foto peoò amb seny sobretot). Déu les bicicletes!.... inoblidables.... màgiques. ET LLEGIRÉ.
    Una abraçada. Josep.

  • montserrat vilaró berenguer | 16-01-2017 | Valoració: 10

    Bon relat

  • Pètals dubitatius[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-01-2017 | Valoració: 10

    Fes la fotosíntesi tranquil·la i no siguis tan patidora dona, que les calèndules han de lluir fresques i formoses i les angúnies et faran marcir. Creu-me, pren-t'ho en calma,
    tu a veure-les venir, que la teva companya ajaguda tampoc està tan malament fent la migdiada a totes hores.

    Salut i no pateixis més!

Valoració mitja: 9.67