Cercador
Besllums.7: Els dies perduts
Un relat de: franz appa- Compartir:
un clam intern, un plany tal vegada,
cerca un símbol, atzar, circumstància,
crema com la flama en sec rostoll.
Potser és només això: residu inútil,
carcassa de somnis que són estèrils,
Pluja sobre un volcà de cendra morta.
O pitjor, només pirotècnia verbal
que li manlleva al gest necessari
el vigor i la força que li caldria.
Set per a la revolta ajornada,
dolor des del fons dels dies perduts
I els treballs que no s’han engegat.
Ah, però heus aquí l’escalf abrivador
Sotmetent el son a la dèria del somieig!
Heus aquí un torrent de cristalls polits
Que s’han quedat atrapats en la tenebror
De les nits que han estat lloses de gèlid marbre.
Comentaris
-
Torrent de bellesa[Ofensiu]Unaquimera | 21-10-2011
Quan, després del llarg parèntesi de l’estiu i de la desconnexió provocada pel retorn a la feina, a les presses i les urgències, vaig tornar a RC per regalar-me lectures i retrobades, vaig trobar aquest poema teu... i em va cridar com un silenci estrident, i em va colpir com un dejà-vu dins d’un somni.
I és que, si jo en sabés com tu saps de fer poemes, voldria que fos meu el vers, ja que és meu l’anhel, el clam i el plany, la cerca, la pluja de somnis i la pirotècnia de mots, la set, el dolor i la pèrdua, i per damunt de tot, el torrent dels dies perduts.
No sé com ho fas per posar-li paraules a allò que s’intueix endins i que no es diu enfora, però ho aconsegueixes bellament.
Quin regal, tornar i retrobar la teva poesia!
Parlant de trobades: el mes vinent ens trobarem amb el Jesús M. al Club de Lectura. T’animes?
T’envio una abraçada, gens gèlida per cert , de tardor,
Unaquimera
-
...[Ofensiu]gypsy | 10-10-2011
Aquest anhel que diu tantíssim dels silencis que precedeixen als mots. I preguntar-se per què? per què escrivim poemes, residus -com dius- que potser se'ls endú el vent fins al bosc de les paraules atrapades dins el temps. Em colpeixen els darrers versos, les nits i el que hi resta atrapat en un gèlid marbre que en aquest cas és un marbre com el de David: sublim, altiu, excels.
Una abraçada! -
Dolor pels dies perduts[Ofensiu]allan lee | 10-10-2011
Però enmig de tanta amargor, de tot aquest esclat que s'ha consumit, les cendres de la vida, queda en algun lloc, encara que sigui dins el marbre gèlid, alguna altra "forma" de la qual no en sabem res- encara? Quin poema. Tan vibrant, tan aganivetat. M'hi reconec. O m'hi emmirallo. Una abraçada poeta
a
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168214 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com