Besllums.15

Un relat de: franz appa

...com si n’hi hagués prou amb quedar-se, contemplant la vida de lluny.
Delphine de Vigan, “Res no s’oposa a la nit”


Vas voler situar-te a recer del món,
lluny de l’embat ferotge de la vida.
Com que era un món dur, fred i hostil,
vas bastir-te el teu propi sobre el vent,
amb perfum de tardes esllanguides,
els colors variables de la fi dels dies,
una òptica de serralades de núvols
opacs, brisa de tempestes llunyanes.
Vas cobrir el paper amb blau de tinta.
I aquest blau se’t va enganxar a la pell,
cada dia un poc més aspre, de les mans.

Comentaris

  • L'escriure que no deixa veure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-09-2013 | Valoració: 10

    L'escriure és un gran que. Però escriure sense veure el que ens rodeja, malament. Gralles i amunt! Hem de procurar aixecar el castell, carregar-lo i descarregar-lo si pot ser. Sempre aprenc llegint coses teves, m'alimentes. Una abraçada.

    Aleix

  • De lluny[Ofensiu]
    alliberant | 06-09-2013 | Valoració: 10

    Aquest sentiment d'allunyament que interioritzem perque no comprenem ni acceptem el que hem de viure,és expressat en el teu poema amb gran bellesa.
    Sempre he pensat que reflexionar sobre el que vivim ens ajuda a decidi amb convicció com hem de seguí avançant

  • Aquest[Ofensiu]
    allan lee | 06-09-2013

    poema és el resum de la meva vida, Franz. I no, no ens van permetre quedar-nos mirant des de lluny. Vam haver d'arrossegar-nos a l'infern i sobreviure, tan sols amb aquest besllum com a escut i esperança.

    Estic commoguda i emocionada de llegir aquestes coses que has sabut posar negre sobre blanc, com una ferida pintada. És possible, d'alguna manera estranya, que sense haver-nos vist mai, una llum que crema apaciblement ens agermana?

    Tota la meva admiració

    a

  • M'agrada![Ofensiu]
    brins | 05-09-2013

    Un poema bellíssim i sensible com tots els teus, benvolgut franz; llegir els teus versos és un gran plaer i rebre els teus comentaris, un honor.

    Efectivament, hi ha moments de la vida en què desitgem, o necessitem, posar-nos a recer del món perquè la nostra sensibilitat no pot suportar la quantitat de dissort que ens aclapara. Si estimem l'escriptura, el blau de tinta, potser podrem trobar un aixopluc on alleugerir una mica les nostres tristeses, però mai no aconseguirem protegir-les del tot perquè elles formen part del mateix món...

    Rep una cordial abraçada,

    Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

972 Comentaris

147175 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com