Besllums.10: La troca del temps

Un relat de: franz appa
Vius, i és només vivint
que descabdelles la troca
inexorable del temps.
Respires cada moment
i en aquesta combustió
lenta es refà el nou alè.
Anheles el que ha passat
i t’aferres al seu anar
com si fos un rai
dins del corrent tèrbol
d’ahirs extingits.
Somnies, i és en el somni
que la nit torna a ser
llum fosca endins.
Despertes a l’escalf del dia,
i t’uneixes sense pressa
a la seva dansa,
teixint amb els dits
l’ordit del demà.

Comentaris

  • Un esdevenir fluent[Ofensiu]
    Xantalam | 24-02-2012

    de mots i de temps, una il·lusió bellament ordida, magnífic quan dius: “la nit torna a ser/llum fosca endins”

    És un plaer tornar a llegir-te, franz, gràcies

  • Molt real[Ofensiu]
    brins | 23-12-2011

    Un poema profund i bell com els que sempre escrius, Franz; un passeig pel temps que ens emplena de somnis i promeses, és a dir...de vida.

    Et desitjo unes Festes molt felices i un fantàstic 2012!

    Pilar

  • Som passat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-12-2011 | Valoració: 10

    Si som alguna cosa és passat, crec. El present camina massa ràpid i el futur... ja en parlarem demà. Vivint però, caminem preparant la xerrameca de demà. És fantastic preparar-se, saber, conèixer, ser curiós. I també caminar, observar, tenir la finestra oberta. Reflexions vitals en un poema breu de meditació profunda. Un plaer de nou llegir-te Frank. Una abraçada.

    Aleix

  • Passat, present i futur.[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Passat, present i futur són tres conceptes en un de sol, amb l'espai com a quart element i tots quatre formen el nus borromeu, imaginari, real, simbòlic i pecat original o materialisme dialèctic. El nus de quatre caps. El temps és relatitiu, passat, present i futur no tenen valor si no els els donem.

    Disculpa Franz que no comente tots els escrits però no tinc ja la temeritat, sí la valentia per a escriure, i de tant en tant em reprimisc els meus comentaris, si no a cada conte teu faria una tesi, perquè en són de densos, Déu meu.

    Una forta abraçada

    Vicent

  • I aquesta dansa[Ofensiu]
    allan lee | 11-12-2011

    que es trena i de nits entortolliga
    s'amara dels teus ulls i els teus dits,
    de les teves mans quan fan coses teves i alienes.
    La memòria no ens deixa reposar,
    anem així, a batzegades,
    en una aigua que no sabem
    qui mou o qui hi emmalalteix com nosaltres.
    Temps de temps, petits segons
    que s'han marcit. Ara mateix.
    Oh! Quin plaer poder-los assaborir
    llegint un poema deliciós!

    Una abraçada, Franz,

    a

  • I és així..[Ofensiu]
    espurnadagost | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Petites il·lusions i somnis que ens fan mirar endavant.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

158745 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com