Cercador
BENVINGUT!
Un relat de: Materile- Compartir:
Feia temps que l’esperava. Havia reclamat la seva presència amb una certa insistència, però la confirmació de la seva imminent arribada no es produïa.
Tenia diferents projectes per a quan arribés el meu amic, sabia que ens avindríem. Va semblar que havia d’arribar d’un moment a l’altre, però tot eren falses esperances. Ja sabia tot el que li diria i faríem, quantes il•lusions dipositades en aquell moment…!
Per fi, pel solstici d’estiu, el dia de la revetlla de Sant Joan, va arribar… discretament, però els focs d’artifici li van donar la benvinguda. Va ser un esclat d’alegria coronat per la joia de tots. La seva presència em va donar forces per continuar la feina programada.
No m’imaginava que fos negre, no. Jo no sóc racista, però en aquell context, en aquelles circumstàncies… m’hauria agradat que hagués estat blanc o…
De seguida ens vam fer amics, no tenia més remei que ajustar-me a les necessitats. El que em donava era més que el valor del seu color. Cada dia l’acariciava esperant que la nostra compenetració fos total. No va trigar a fer-se imprescindible. Els meus dits lliscaven amb suavitat sobre els seus punts sensibles.
Moltes vegades havia de repassar o rectificar tot el camí fet amb ell, però no importava. Cada dia estàvem més units. El seu color ja no tenia la importància del primer moment. Els nostres desitjos es fonien en un de sol. Gràcies a ell puc dir que sóc més lliure. Me’l puc endur a tot arreu encara que pesi més del que voldria, perquè és bastant més gran del que em pensava que seria.
Benvingut Ordinador!!
Materile
Comentaris
-
Exercici literari d’intriga[Ofensiu]Unaquimera | 11-05-2012
Caram, Materile, has fet un bon exercici literari d’intriga, dosificant les dades oportunes amb el suspens adient per mantenir l’atenció de qui llegeix les línies fins al final, en què es desvetlla la naturalesa d’aquest amic que ens permet tantes coses impensades abans de gaudir de la seva companyia.
Per altra banda, cal reconèixer que també pot acabar resultant un company absorbent, pot crear dependència en lloc de proporcionar llibertat... tot depèn, evidentment, de la relació que s’estableix amb ell.
Com amb tothom, de fet, oi? ;-))
Bé, ja que jo he gaudit del teu joc, t’ofereixo un de meu: El dia D.
A veure què et sembla...
Ja veus que continuo revisant aquells relats teus endarrerits que tenia pendents... fins al proper, doncs!
T’envio una abraçada que confio serà benvinguda,
Unaquimera
-
Benvingut![Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 16-03-2012 | Valoració: 10
Sí senyor! Benvingut aquest minirelat, benvingut! Has sabut amagar la sorpresa final, almenys pel que a mi fa, sorpresa que, una vegada sabuda...
Un relat força senzill, d’0aquells que et deixen un bon regust.
—Joan—
-
Hahaha[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 10-10-2011 | Valoració: 10
Molt bo! Perfectament desenvolupat per amagar el final sorpresa. I una bona sorpresa m’he endut! M’agraden els finals inesperats.
Una abraçada.
-
Gràcies[Ofensiu]Josoc | 27-07-2011
per trobar-me a faltar. El teu comentari m'ha impulsat a participar de nou a Relats. M'agrada molt com escrius tu i molt especialment aquest tema que has tocat avui. De fet, si bé ho mires, l'ordinador és el "negre" que escriu els nostres textos!
-
BENVINGUT![Ofensiu]PASIFAE | 26-07-2011 | Valoració: 9
M'ha agradat força el desenllaç d'aquesta "trama" per això el valoro molt més positivament q els relats costumbristes que també están molt bé.
-
et confesso que m'has...[Ofensiu]joandemataro | 19-07-2011 | Valoració: 10
sorprès amb el desenllaç del relat, doncs l'inici no dóna cap pista... ben portat maite.
celebro que segueixis participant al minirepte i agraeixo moltíssims els teus comentaris
una abraçada
fins aviat
joan
Valoració mitja: 9.8