Bategs d'esperança al meu cor

Avui m'he despertat amb una intensa brillantor als ulls. Sento com ressorgeixen de nou les forces que vaig donar per perdudes... Avui ressusciten i diuen adéu al pessimisme. Comença una etapa plena d'esforços però sé molt bé al meu interior, que també de recompenses. Vull que el gran somni que porto perseguint durant tant de temps es torni realitat, perquè avui tinc ganes i l'optimisme necessaris per continuar lluitant sense caure de la lona. Em vaig prendre un temps de descans i vaig creure que seria permanent, que havia de fer-me a la idea que mai podré estar amb tú, però no és així… Avui sé amb seguretat que quan t'estimes i desitges alguna cosa vertaderament, les energies acabent apareixent.
M'agradaria poder pensar que en un futur no molt llunyà seràs aquí, fent-me costat, i intentant donar-te el que estigui a les meves mans, perquè t'estimo tant que sé que algun día tindré aquesta oportunitat. I encara que avui estiguis de certa manera donant-me la teva amistad i afecte, tinc l'esperança de que més endavant seguiràs fen-t'ho però amb la diferència de que aquesta vegada m'entragaràs el teu cor. A vegades penso que no et mereixo, que ets massa per mi, però sé amb seguretat que en el fons, no hi haurà ningú en aquest món capaç d'estimar-te tant com jo…
Dibuixo taques al sostre de la meva habitació totes les nits, quan penso en aquells dos ulls tan especials que fan que vulgui canviar el món; aquells llavis tan desitjats pels meus; el rostre que cada vegada que veig, el meu cor batega amb més intensitat i rapidesa. Recordo el so i el xiuxiueig de la teva veu i sento que hi ets al meu costat; recordo la teva simpatía i bondat, recordo tots els moments que hem passat i que han fet que pugui tocar el cel i acariciés els núvols. Et recordo i llavors dibuixes un somriure que vol veure't de nou, que et troba a faltar i que demana a crits el teu cor...
Mentre escric això, penso en el que estaràs fent en aquest instant, perquè estàs tan cosit al meu pit que necessito tenir-te al meu costat, encara que sigui només als meus somnis, encara que no sigui més enllà dels llençols. Et necessito perquè t'estimo, i t'estimo tal com ets, no canviaría ni modificaría res de tú, per a mi ets la perfecció en persona. Ets una de les persones més especials que fins ara han passat per la meva vida i han deixat una profunda petjada; però espero que segueixis en ella durant moltíssim de temps, i tant de bó aquest temps fòs tot el que em queda de vida. En el fons això és l'únic que demano, saber que estàs aquí, cuidant de mi i saber que puc comptar amb tu tant com tu pots fer-ho amb mi. Moltes persones repeteixen que pots comptar amb elles en tot el que faci falta i ho diuen sense pensar-ho realment, però jo t'ho dic amb el cor a la mà, tho dic incondicionalment…
Cada día que passa encara t'estimo més i crec haver arribat fins al cim més alt dels sentiments, i, encara que mai em donéssis el teu cor, sé que per molt de temps que passi i per moltes persones que caminin al meu costat, tú seràs qui regni aquesta habitació situada al meu pit…
Podré morir i no haver aconseguit tenir-te, però sé que hauré fet alguna cosa que molt pocs poden arribar a assolir, una cosa important, que és estimar profundament i per sempre, estimar-te a tú com mai ningú t'estimarà, perquè estàs tatuat per tota la meva pell. Crec que haver aconseguir això és una de les meravelles i raons per viure, i per això la meva vida gira i girarà entorn a tú…