Bandera verda

El so calmat de les ones
a la platja va esclatant,
espetecs melodiosos
fent percussió en el mar

El vent fa girar les aigües
al immens saló de ball,
i pels blaus verds de la pista,
a tot el qui la trepitja
l’atrau posar-s’hi a ballar.

Les boies ben ancorades
a molta profunditat,
suren mentre somien
que fan plans per escapar.

Un veler indecís avança
amb pal i vela ben alts,
l’aire l’empeny amb fúria
com si el volgués fer tombar.
Unes gavines el ronden
per si és barca de pescar,
si tenen la feina feta
mullar-se ja no els caldrà.

Una llanxa motora
sembla passar volant,
i un gran solc va deixant
que parteix en dos les aigües.
I d’una corda agafat
un home fent equilibris,
s’esforça perquè no el tiri
un mar que està enfurismat

Allà on trenquen les onades
amarant de nou la sorra
s’hi veu saltar la canalla
que entre riotes i xiscles
deleixen per la mar brava.
Ja arriba per empaitar-los
cobrint-los de espuma blanca.

La platja perd els colors
quan es pleguen els paraigües,
i el sol juga a amagar-se
darrera pisos i cases
deixant unes taques d’ombra
damunt la sorra escampades.

Ara es fan més visibles
els sots de tantes petjades,
un terra que acollia
vides que s’hi enfonsaven

Bandera verda que oneja
quan el jorn ja esta acabant,
ja no pateix pels banyistes
ni per les barques de pesca.
Ara és el sol qui mana
i apaga el llum quan se’n va.

Bandera que no flaqueges
mentre no afluixa la brisa,
et bellugues presumida
lluint el teu verd vestit.
Pentines aquest capvespre
i esperes l’amiga lluna
que surti blanca i mudada
per estar amb tu aquesta nit.