Bandera verda

Un relat de: magalo

El so calmat de les ones
a la platja va esclatant,
espetecs melodiosos
fent percussió en el mar

El vent fa girar les aigües
al immens saló de ball,
i pels blaus verds de la pista,
a tot el qui la trepitja
l’atrau posar-s’hi a ballar.

Les boies ben ancorades
a molta profunditat,
suren mentre somien
que fan plans per escapar.

Un veler indecís avança
amb pal i vela ben alts,
l’aire l’empeny amb fúria
com si el volgués fer tombar.
Unes gavines el ronden
per si és barca de pescar,
si tenen la feina feta
mullar-se ja no els caldrà.

Una llanxa motora
sembla passar volant,
i un gran solc va deixant
que parteix en dos les aigües.
I d’una corda agafat
un home fent equilibris,
s’esforça perquè no el tiri
un mar que està enfurismat

Allà on trenquen les onades
amarant de nou la sorra
s’hi veu saltar la canalla
que entre riotes i xiscles
deleixen per la mar brava.
Ja arriba per empaitar-los
cobrint-los de espuma blanca.

La platja perd els colors
quan es pleguen els paraigües,
i el sol juga a amagar-se
darrera pisos i cases
deixant unes taques d’ombra
damunt la sorra escampades.

Ara es fan més visibles
els sots de tantes petjades,
un terra que acollia
vides que s’hi enfonsaven

Bandera verda que oneja
quan el jorn ja esta acabant,
ja no pateix pels banyistes
ni per les barques de pesca.
Ara és el sol qui mana
i apaga el llum quan se’n va.

Bandera que no flaqueges
mentre no afluixa la brisa,
et bellugues presumida
lluint el teu verd vestit.
Pentines aquest capvespre
i esperes l’amiga lluna
que surti blanca i mudada
per estar amb tu aquesta nit.



Comentaris

  • mkxis | 24-08-2011 | Valoració: 10

    És que no sé ni què dir, quina preciositat. I quin art que tens per dur-nos allà...

  • Bonic poema,[Ofensiu]
    free sound | 20-08-2011 | Valoració: 10

    i genial comentari...
    "Espetecs melodiosos fent percussió"...
    paraules sentides amb molta il·lusió.
    Gràcies per l'acròstic regalat,
    i pel teu mar que amb ritme has deixat...
    Una abraçada per tot plegat.

  • El sol marxa lentament[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-08-2011 | Valoració: 10

    Un relat mariner sensible i molt suggerent.
    M'agrada aquesta frase:
    "Bandera verda que oneja
    quan el jorn ja esta acabant, "
    Durant uns anys vaig compartir vivenda a Sant Pol de mar i Barcelona. I anava a la platja a la tarda-tardor... poca gent i sembla que la mar recupera la seva solitud i soroll ple de pau, tot invitant a estar-hi a prop.

  • Enveja (sana)[Ofensiu]
    Englantina | 18-08-2011


    Envejo la teva ploma poeta, Marta. Jo sóc incapaç de fer una rima bonica, i més encara de descriure, amb la aparent facilitat que tens tu, un dia de platja tan deliciós. I dic aparent perquè estic segura de que no ha de ser pas fàcil, trobar les paraules adequades i el ritme ajustat.
    Després de llegir el poema, he tancat els ulls i he pogut veure tot el que descrius. I, com a culminació, la part que més m’ha agradat la deixes pel final:

    Bandera que no flaqueges
    mentre no afluixa la brisa,
    et bellugues presumida
    lluint el teu verd vestit.
    Pentines aquest capvespre
    i esperes l’amiga lluna
    que surti blanca i mudada
    per estar amb tu aquesta nit.


    Quina delícia!

    I jo fent relats “gores” de casalots maleïts... i tu ets tan bona de comentar-lo!

    Una abraçada,

    Dolors

  • molt bé marta[Ofensiu]
    joandemataro | 17-08-2011 | Valoració: 10

    molt belles imatges en aquest poema mariner

    abraçades
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

magalo

150 Relats

425 Comentaris

101458 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com