Baixar dels Núvols

Guillem:I acariciareu els estels, i traçareu cercles, envoltant-vos de carícies que el vent us ha esgaït. I marxareu apresos, reemprendreu el camí a casa. Sereu malves entre les flors, flors mortes, en sereu noves, de vives. Aprendreu a tocar quan us faltin els braços, aprendreu a sentir quan us manqui el cor. Estimareu un cop de vent aleatori que us empenyi a un altre món, per descobrir-vos en condicions inicials diferents, distants. Estalviareu un bocí de cel, a canvi d'una vida aprofitada, reemprendreu el camí espadat, al fil de l'espasa que us va decapitar. Sereu, com he dit, Àngels de la guarda.

(en Guillem se'ls acosta, tots en fila. Els ensuma, quina gràcia, i recórre la brillantor de cadascun amb una gota de síndria. Seran Àngels d'estiu).

(en seneu, un dels més altament condecorats, se li acosta quan tots han marxat):

Seneu: Seria gaire demanar aconseguir un parell d'entrades pel cinema? Necessitaré qualsevol forma d'acostar-m'hi possible... em serà molt difícil conèixer-la... és... molt amunt, per a mi.

(encongint-se les espatlles, Guillem es gira i es dirigeix al dissortat Seneu)

GuillemT'ha tocat el present més difícil de tots. Ella es diu Sara, i és dificilment accessible fins i tot per tu, Seneu amic meu. Mira de no enamorar-te'n abans de saber el seu nom per boca seva, al menys. No aconseguiriem res. T'he donat aquest present perquè tu ets el millor. I ho saps. Pots fer-ho, Seneu.

(i en Seneu va agafar tot el seu valor i baixà, per darrera vegada, a visitar els seus somniadors prefereits)