Cercador
BAHORA
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Prenent una copa la vaig conèixer.
Va seure al meu costat i li vaig parlar.
“I don’t speak Spanish” em contesta,
així que de idioma vaig mudar.
No té interès ni trascendència la conversa.
La noia volia veure la ciutat. La autèntica.
La meva limitada experiència li ofereixo
i ella, amb dubtes però atrevida, accepta.
Passejant el meu gec li poso a les espatlles;
la nit és fresca i crec haver-la vist estremir.
Arribem a una plaça tranquil•la i solitària;
un racó d’aquells dels que gaudeixo sovint.
Seiem a un banc mentre ens fumem un cigarret.
Silenci omplint aquests menuts espai i temps.
De sobte un trist gest se li dibuixa als llavis
i una llàgrima li recorre la suau, bonica galta.
No puc evitar sentir una paraula mussitada:
“Love”
S’aixeca i, trista, em diu: “Adéu. He de marxar.”
I amb ella lentament s’allunyen de ma mirada
una preciosa dona i el seu secret misteri.
Va seure al meu costat i li vaig parlar.
“I don’t speak Spanish” em contesta,
així que de idioma vaig mudar.
No té interès ni trascendència la conversa.
La noia volia veure la ciutat. La autèntica.
La meva limitada experiència li ofereixo
i ella, amb dubtes però atrevida, accepta.
Passejant el meu gec li poso a les espatlles;
la nit és fresca i crec haver-la vist estremir.
Arribem a una plaça tranquil•la i solitària;
un racó d’aquells dels que gaudeixo sovint.
Seiem a un banc mentre ens fumem un cigarret.
Silenci omplint aquests menuts espai i temps.
De sobte un trist gest se li dibuixa als llavis
i una llàgrima li recorre la suau, bonica galta.
No puc evitar sentir una paraula mussitada:
“Love”
S’aixeca i, trista, em diu: “Adéu. He de marxar.”
I amb ella lentament s’allunyen de ma mirada
una preciosa dona i el seu secret misteri.
Comentaris
-
betixeli | 27-05-2014
Ho! i no sabrem mai què li va passar pel cap que la va fer marxar sobtadament...en tot cas, com diu aquella cançó "una parella lingüística, una oportunitat"
-
Amor misteriós[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 27-05-2014 | Valoració: 10
Un poema d'amor misteriós, amb punts suspensius i un estil narratiu perfecte. Potser succeeix a la plaça Sant Felip Neri? No ho crec, allà no hi ha bancs. Però sí fum d'històries viscudes. què li passa a la noia? Una abraçada Jordi.
Aleix
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102638 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com